Fora de joc

Vaga general! La resposta democràtica

La primera vaga general a la ciutat de Barcelona, el juliol del 1855, es va fer sota el lema d’Associació o mort. Més enllà de l’establiment d’un horari de treball fix, la creació de juntes arbitrals mixtes d’empresaris i treballadors o el dret d’accedir a la Milícia Nacional, el nou nat moviment obrer, que tot just acabava de trencar la closca, entenia que sense l’existència d’organitzacions col·lectives democràtiques no hi havia futur. El diputat republicà federal Francesc Pi i Margall va recollir 37.000 signatures de suport a les demandes i les va presentar a les Corts espanyoles.

Hi ha una pila de raons per donar suport i participar activament en la jornada de vaga general convocada pels sindicats el dia 29 de setembre. M’agradaria subratllar la defensa ferma i profunda dels valors democràtics. La construcció de la democràcia ha anat de bracet de les lluites del moviment obrer per anar ampliant els drets polítics i socials al conjunt de la població. No es tracta tan sols de la lluita entre patrons i obrers per les condicions laborals o salarials, sinó també per la intervenció pública en la redistribució de rendes i la garantia d’uns drets de ciutadania, entre els quals l’Estat del benestar ha estat una de les conquestes més importants.
Malgrat la intervenció pública per solucionar el crac financer, la contrarevolució neoliberal i neo­conservadora no ha tingut aturador. Han aconseguit identificar l’interès general amb l’interès dels rics i ara estan decidits a carregar-se la darrera gran organització democràtica que els planta cara: els sindicats. Sense sindicats no hi ha futur, ni democràcia ni esperança d’un demà diferent i millor.

Más Noticias