Fora de joc

Concert fiscal, molt soroll per a no res

Andreu Mayayo

El concert fiscal no era una proposta de país, sinó un simple esquer electoral per guanyar les eleccions, i tot fa pensar que el tripijoc seguirà fins a les eleccions generals. Felip Puig, que continua parlant clar i català i que, per tant, es mereix ocupar el càrrec de portaveu del pròxim Govern, ha desfet en un tres i no res l’encanteri electoral del sorollós concert fiscal. Ara diu que el concert econòmic a la basca i navarresa és inviable per a Espanya i que és millor un sistema com l’alemany, en què els länder (les nostres comunitats autònomes) pacten la solidaritat fiscal.

¿No troba, senyor Puig, que aquest era l’esperit del nou Estatut i la lletra del nou sistema de finançament? Fem memòria. Primer, l’any 2001 Artur Mas pacta amb el PP un sistema de finançament que ens deixa per sota de la mitjana espanyola. Segon, l’any 2006 Artur Mas pacta amb Zapatero rebaixar l’ambició nacional i l’econòmica del nou Estatut. Tercer, l’any 2008 el Tripartit aconsegueix un sistema de finançament que ens deixa per sobre de la mitjana i redueix, per primer cop,  la nostra solidaritat fiscal.
El missatge d’Artur Mas és ben clar: el concert es queda al calaix fins a la primavera del 2012 i, després de les eleccions generals, tot dependrà de si CiU té la paella pel mànec de la política espanyola. Ras i curt: si voleu el concert fiscal, no podeu votar ni els espanyolistes del PP o del PSC ni els ingenus i inútils independentistes, tan sols CiU. I si no som decisius, diu Mas, doncs potser fem bullir l’olla d’una consulta ciutadana. I així continuem fent voltes entorn del mateix dia sí, dia també, mentre posem la guineu al galliner de la sanitat pública catalana.

Más opiniones del/a autor/a »

Más Noticias