Fora de joc

Duran i Lleida i l'Esperit Sant del Govern

Deu anys enrere, Josep Antoni Duran i Lleida donava un cop de porta al Govern de la Generalitat. Acabava de perdre el pols que havia mantingut amb Artur Mas per succeir el president Jordi Pujol. La coalició i la federació entre CDC i UDC sempre ha gaudit d’una mala salut de ferro. Els dirigents d’UDC s’han ennuegat més d’un cop amb el pinyol convergent encaparrat en la fusió (absorció) d’una organització percebuda més com una paparra que no pas pel seu valor ideològic afegit. Tanmateix, Jordi Pujol i, ara, Artur Mas no han dubtat mai a donar peixet als democristians.

El president Mas va oferir la conselleria en cap a Duran. El líder d’UDC hi va renunciar (per què, si era el millor?) i ara s’incorpora al Govern d’oient per la porta del darrere, com a president de la part catalana de les comissions mixtes Estat-Generalitat. D’això se’n diu, amb un llenguatge escaient, repicar les campanes i anar a la processó. Francesc Homs es va passar tota la darrera legislatura pregonant que el càrrec de vicepresident era antiestatutari i que només obeïa a raons d’interessos de partit i no del país. No sé què deu pensar del nomenament de la vicepresidenta (ho hauria estat si no fos d’UDC?) i, sobretot, del nou paper institucional del senyor Duran.
Alfonso Guerra afirmava, amb una modèstia impostada, que ell, al Govern, hi estava d’oient. Duran i Lleida predica, amb una supèrbia ben notòria, que ell, al Govern, hi està d’Esperit Sant per il·luminar els elegits. Això sí, sense cobrar, per allò del tres per u de les rebaixes o del tres en u de la santíssima trinitat, en aquest cas formada per Mas, el fill (de Jordi Pujol, esclar) i Duran.

Más Noticias