Fora de joc

Finançament irregular de CDC

Avui fa 31 anys que es van celebrar les primeres eleccions al Parlament de Catalunya de la Generalitat restaurada. Jordi Pujol, amb una quarta part dels vots i una tercer part dels diputats i el suport del partit del president Adolfo Suárez i de l’ERC d’Heribert Barrera, va ser elegit president de la Generalitat.
El pas del temps i la desmemòria interessada ha esborrat un dels protagonistes destacats d’aquesta campanya electoral. Per primer i únic cop, la Patronal va fer campanya pròpia, amb mítings, sopars d’empresaris i anuncis a la premsa, contra el perill d’un Govern marxista. Així mateix, els maletins plens de diners van sortir de la seu de Foment per sufragar part de les campanyes electorals de CiU, CC-UCD, ERC i Solidaritat Catalana (del falangista Juan Echevarría Puig).

El problema no és que els empresaris o qui sigui donin diners als partits polítics, tot i que convindria que fos públic, notori i transparent, sinó que sigui a canvi d’aconseguir una relació privilegiada amb l’administració pública, com per exemple en la contractació d’obres i serveis. Les relacions perilloses de CDC amb Ferrovial vénen de lluny, si més no de l’època que s’havien de pagar els plats trencats de l’operació reformista, i pel que sembla han continuat amb els saquejadors del Palau de la Música, Fèlix Millet i Jordi Montull, fent de comissionistes.
El senyor Daniel Osàcar té tot el dret de guardar silenci. De fet, el seu nom, Daniel, significa que només Déu el pot jutjar. Però el president de la Generalitat haurà de fer alguna cosa més que tornar, tal com es va comprometre, els 630.000 euros rebuts per la Fundació Trias Fargas.

Más Noticias