Fora de joc

CiU obre les portes als ERO municipals

El frondós arbre de les finances de la Generalitat no ens deixa veure l’atapeït bosc de les finances locals. El president Mas diu que l’Estat convida a cafè i la Generalitat és qui paga la consumició. Des del món municipal la percepció és que l’Estat convida a cafè, la Generalitat hi afegeix les gotes del cigaló i els ajuntaments són els que han de rascar la butxaca dels veïns. D’una banda, l’11% de la despesa corrent municipal pertocaria a l’administració autonòmica o estatal, i un altre 26% correspon a serveis no obligatoris. De l’altra, a diferència de la Generalitat, que participa dels grans impostos estatals, dos de cada tres euros dels ajuntaments són recaptats a través d’impostos i taxes.

Mentre que la despesa autonòmica ha anat creixent en els darrers 30 anys de manera continuada, la despesa local s’ha mantingut al voltant del 13% del total de les administracions públiques, lluny del vindicat 50% (Estat), 25% (comunitat autònoma) i 25% (municipi), i del maragallià (Pasqual) 33%-33%-33%. De segur que els alcaldes haurien de dir més sovint que no a determinades peticions veïnals i que els ajuntaments haurien de fer un esforç més gran per mancomunar més serveis i equipaments, i tanmateix, els diners municipals són els més ben gastats i fiscalitzats.
El Govern de la Generalitat no tan sols retalla les inversions previstes per als municipis, sinó també l’aportació al manteniment de serveis bàsics. Així mateix, l’expedient de regulació d’ocupació que està preparant constitueix el missatge clar sobre el camí que han de seguir els ajuntaments, després de les eleccions, per reduir el capítol de personal.

Más Noticias