Fora de joc

Fer país, fer política, fer Estat

Avui CiU celebra la seva diada al Parc de la Ciutadella de Barcelona. Malgrat la participació destacada de Xavier Trias i dels caps de llista a les eleccions municipals de les altres tres capitals de província, el protagonisme estarà centrat, un any més, en el president de CDC i 23 anys president de la Generalitat de Catalunya. Jordi Pujol i Soley torna a ser notícia per la seva reconversió a la fe independentista.
Jordi Pujol és una persona marcada profundament pel sentiment patriòtic de Raimon Galí i pel sentiment religiós de Charles Péguy. Del pensador catòlic francès en va fer seva l’autoexigència personal, el que he de fer que turmentava Tolstoi (no confondre amb el que cal fer de Lenin). Als 11 anys, al Tagamanent, amb l’oncle Narcís, ho va tenir clar i català: construir Catalunya. D’aquí la seva idea força, explícita per escrit en un llibre, de fer poble i de fer Catalunya. Ras i curt: de fer país.

El 21 de gener del 1975, Jordi Pujol va pronunciar a Esade la seva conferència fundacional de fer política. Tot just feia dos mesos que CDC havia estat batejada a Montserrat. L’ambició política l’havia covat a partir de Josep Benet i Jaume Vicens Vives, a qui sempre ha considerat els seus mestres. Benet li va inculcar la necessitat de modernitzar el catalanisme i Vicens la capacitat de lideratge de Catalunya i el pactisme català.
Vicens finalitzava Notícia de Catalunya amb un advertiment –"abans d’engrescar-nos en accions redemptores"– sobre l’enyorança i la rebentada que porten al deseiximent, fase precursora de la rauxa tan característica dels catalans: "Això ha estat un mal al llarg de la nostra vida col·lectiva, perquè ha estat una actitud contrària a la nostra actitud pactista i ha preparat l’adveniment del tot o res. Molt més greu encara, perquè, des d’un punt de vista polític, generalment hem dit ‘prou!’ en el moment pitjor, quan la conjuntura ens era desfavorable, quan havia passat el punt dolç de la nostra força o de la nostra raó. D’aquesta manca d’encert, en té la culpa, sens dubte, l’escanyoliment del seny de les classes dirigents". ¿El president Artur Mas també ha perdut el seny i s’apunta a la rauxa com Jordi Pujol?

Más Noticias