Fora de joc

El Govern ha de millorar (i molt!)

Esperàvem més del Govern dels millors. No ha estat, per descomptat, la sensació de vertigen del Dragon Khan que va impregnar el primer Govern presidit per Pasqual Maragall, on els consellers d’ERC gairebé no cobren ni la primera nòmina, però ha sorprès, tanmateix, la sensació d’improvisació que ha tramès un Govern format per una gran majoria d’alts càrrecs dels governs de Pujol i que tot feia pensar que s’havien preparat a consciència per tornar a empunyar el timó de la Generalitat. Així, doncs, el que menys podem dir d’aquests primers cent dies de Govern dels millors és que necessita millorar. I amb escreix.
El nou Govern, convé recordar, naixia amb vent a favor, ja que el resultat electoral el deixava sense oposició. Socialistes i republicans van perdre bous i esquelles i, després de les eleccions municipals, hauran de triar un nou pastor. Els populars, reforçats amb el guany de quatre escons, aconseguien centralitat a l’hemicicle del Parlament i s’ofereixen dia sí dia també com a parella de ball de CiU.

Més enllà de l’ombra allargada de Duran i de les disfuncions entre la guàrdia pretoriana de Presidència (Francesc Homs i Germà Gordó) i la resta de conselleries, el nou Govern ha comès dos grans errors: d’una banda, conjugar amb escreix el verb retallar, negatiu i antipàtic (en comptes del positiu i engrescador verb reformar), i, de l’altra, posar sota sospita el sector públic. La cançó de l’enfadós de les retallades, recitades com un mantra pels consellers amb cara de pomes agres, ha esdevingut la banda sonora del nou Govern. En el relat del Govern hi ha més desballestament de l’Estat del benestar, amb el transvasament de recursos públics al sector privat, que èpica kennedyana de noves fronteres, més enllà del foc d’encenalls de la rauxa independentista.
La foto oficial d’aquests primers cent dies de Govern és la del president Artur Mas anunciant la supressió de l’impost de successions amb la voluntat de complir el programa electoral i d’evitar la discriminació dels rics encara que sigui a costa d’augmentar la desigualtat social. Mas abona el missatge neoliberal de feblesa davant els rics i de fermesa davant els pobres.

Más Noticias