Fora de joc

Retallar, no; reformar, sí

Jordi Hereu la va encertar de ple quan va qualificar els nous consellers de la Generalitat de comptables, que el rebien amb una llibreteta en la qual anaven apuntant les retallades previstes. L’alcalde Hereu els parlava de política, que inclou, per descomptat, una bona gestió pressupostària, tal com palesa, d’altra banda, l’estat de les finances municipals de Barcelona, i els consellers de la Generalitat li responien amb una lògica comptable perversa esperonada per uns pressupostos minvants. Dit d’altra manera, el president Artur Mas havia format el Govern dels millors comptables amb la finalitat de procedir amb mà de ferro al procés de retallades.
La diferència entre un polític i un comptable és que, mentre que el primer reforma, el segon només retalla. I tot sovint una bona reforma és la millor manera d’optimitzar i d’estalviar els recursos. Ningú discuteix la necessitat de reduir el dèficit públic i d’equilibrar ingressos i despeses per no augmentar el deute i, per tant, el percentatge dels nostres impostos que s’han d’esmerçar per pagar els interessos i les amortitzacions dels préstecs. La qüestió és que el president Mas ha prioritzat la reducció del dèficit exclusivament per la reducció de la despesa i, concretament, per l’aplicació de retallades lineals absolutament injustes i perjudicials per a la reactivació de l’economia productiva.

El conseller Andreu Mas-Colell accepta que els pressupostos signifiquin sacrificis, però de cap manera el desballestament de l’Estat del benestar. Encara més, afirma amb contundència que l’única manera d’evitar la fallida del l’Estat del benestar és retallar (també) en sanitat, educació i serveis socials. La primera cosa que hauria d’explicar és que, a Catalunya, la sanitat i l’ensenyament tenen un finançament per sota de la mitjana europea i espanyola.
Els comptables retallen el sou dels empleats públics i eliminen la sisena hora a l’escola pública. El polítics, per exemple, suprimirien les diputacions o també, tal com pregona Salvador Esteve –alcalde de Martorell i proper president de la Diputació de Barcelona–, els consells comarcals del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental.

Más Noticias