Fora de joc

Laporta i el seu lapsus freudià

Joan Laporta ha entrat en la vida política com un elefant (blau, per descomptat) en una botiga de terrissa. D’una banda, apel·la a la unitat de les forces polítiques catalanistes el mateix dia en què han estat incapaces de votar una resolució conjunta al Congrés dels Diputats. De l’altra, proposa una candidatura unitària (excloent de manera barroera el PSC) a les properes eleccions al Parlament de Catalunya amb el nom de Solidaritat Catalana, en record de la candidatura d’èxit de l’any 1907. Un nom, però, que també va fer servir el seu exsogre, Juan Echevarría Puig, a les eleccions al Parlament del 1980 i que, malgrat el suport de Manuel Fraga, va resultar un fracàs total i absolut i no va aconseguir cap escó. Convé recordar que el dirigent de Motor Ibérica era un devot de José Antonio Primo de Rivera que es vantava de ser l’únic empresari que havia tingut pebrots d’acomiadar dues vegades Marcelino Camacho, el líder de CCOO.

L’expresident del Barça no és nou en política i és prou conegut el seu tarannà independentista, que ve de lluny, si més no del seu pas pel Partit per la Independència (PI) dirigit per Àngel Colom i Pilar Rahola. Tanmateix, a hores d’ara hauria d’entendre que en política juga en una altra lliga, ja que la Champions se la disputen, des de fa anys, el PSC i CiU.
El senyor Laporta té tot el dret de presentar-se a les eleccions, però necessitarà alguna cosa més que Alfons López Tena, per la dreta, i Uriel Bertran, per l’esquerra, i fins i tot el Reagrupament de Joan Carretero al darrere, per marcar i seure al Parlament. El seu exsogre li podria donar, de segur, una pila de bons consells.

Más Noticias