Fora de joc

El dimoni és un dels nostres

En la coneguda pel·lícula Cabaret (1972), de Bob Fosse, hi ha una escena inquietant sobre l’ascens del nazisme a
començaments dels anys trenta del segle passat. Som en una cerveseria típica a l’aire lliure del món rural bavarès, un noiet –ros, d’ulls blaus i veu melodiosa– comença a cantar com un angelet una cançó bucòlica. Parla amb nostàlgia del paradís perdut, pregona que el futur els pertany i demana un cop de mà als pares abatuts. Tothom es posa
dempeus i s’afegeix al cor de veus menys un vell treballador que arrufa el nas. El noiet es cala la gorra de l’uniforme de les joventuts nazis amb l’esvàstica al braç esquerre i amb el braç dret saluda a la

romana.
El feixisme va aconseguir una certa complicitat social en els anys vint i trenta pel seu missatge simple: identificava els culpables, es comprometia a fer-los fora i assegurava protecció als de casa. El nacionalisme orgànico-tribal, com el fonamentalisme religiós, es basa en la intolerància vers els altres, considerats els responsables de la destrucció d’un món idíl·lic, natural i permanent. Tanmateix, encara hi algú pitjor que l’enemic de la nostra religió, cultura o tradició, els traïdors que, per activa o per passiva, fan possible que la infecció s’estengui pel cos saludable de la comunitat o nació. La bomba era per despitar i facilitar l’objectiu principal: la matança, ben rumiada i executada d’una manera freda i sense contempla­cions, dels cadells socialistes al niu de l’illa d’Utoya.
Anders Breivik és més que un psicòpata, és la serp incubada per una ideologia i una manera d’entendre el món basada en l’exclusió dels altres per raons de raça, religió, llengua o gènere. El feixisme, com a exponent més radical del nacionalisme orgànico-tribal, mira als altres a través del tòpic i l’estereotip sense reconèixer les especificitats individuals i, per tant, la possibilitat d’empatia.
A diferència de la resposta a l’estil vaquer de Bush després dels atemptats de l’11-S, la del primer ministre noruec Jens Stoltenberg ha estat de fermesa democràtica i de defensa d’un model social acollidor i meritocràtic. Això sí, ha promès també esclafar el cap de la serp.

Más Noticias