Fora de joc

El PP se'n riu, del Govern

Més d’un milió d’alumnes, 15.000 més que l’any passat, són a les portes de començar un nou curs escolar marcat per la marxa enrere de la sisena hora en l’escola pública i l’augment d’una hora lectiva més per als docents, criminalitzats davant l’opinió pública com a dropos insensibles, amb tres mesos de vacances i la feina assegurada. Més enllà dels barracons i l’alentiment en la construcció i reforma dels centres educatius o bé el pas endarrere amb els ordinadors a les aules, les retallades del Govern impliquen menys hores lectives i menys mestres i professors.
En aquest context, la interlocutòria del TSJC escampa tinta de calamar sobre aquesta realitat punyent. Mentre el PP treu pit i exigeix el compliment de la resolució judicial fent casus belli de la hipotètica insubmissió del Govern, CiU es frega les mans, fuig d’estudi i alimenta el conflicte nacional en vigílies de la Diada. Després de pactar la Diputació de Barcelona i els pressupostos del govern, ara tots dos, CiU i PP, necessiten escenificar les seves picabaralles fins al 20-N per donar peixet a les respectives parròquies.

Recordem com el proppassat 17 de juny Alícia Sánchez-Camacho feia costat a Francisco Caja, president de Convivència Cívica Catalana, l’entitat que ha esperonat les peticions d’uns 500 pares (segons les seves pròpies dades) i ha donat suport als recursos judicials corresponents a favor que el castellà també sigui llengua vehicular en l’ensenyament públic. Davant la porta de la Conselleria d’Ensenyament, amb un somriure d’orella a orella, la líder del PP mostrava a la premsa la sol·licitud perquè el seu fill Manuel, que ha de començar P-5, pugui ser escolaritzar en català i castellà "de forma proporcionada i sense desequilibri entre ambdues llengües".
El problema de fons no és judicial sinó polític, i CiU hauria d’explicar les seves manetes amb un PP que alimenta la catalanofòbia, recorre l’Estatut i impugna el model d’immersió lingüística a l’escola catalana. La reducció del dèficit fiscal és important, però el model de país i la cohesió social encara ho són més. Tot fa pensar, però, que al nostre govern li importa un rave.

Más Noticias