Fora de joc

Una generació sense futur

Fa mig any alertàvem de l’esmena que CiU havia colat al Senat en el text complementari de la Llei d’Economia i Sostenibilitat (una altra mena de llei òmnibus) per la qual instava el Govern a regular la prolongació voluntària de permanència en el servei actiu del personal funcionari pertanyent als cossos docents universitaris i del personal investigador del CSIC fins als 75 anys.
Ara, la proposta de reial decret del Govern no és tan sols inoportuna sinó que condemna tota una generació (la més ben preparada) a l’ostracisme acadèmic o bé a la seva precarització més absoluta. Més enllà de consideracions polítiques o morals, els requisits que apunta la normativa són un frau de llei, ja que desvirtuen el concepte de "mèrits excepcionals" i el procediment d’acreditació externa. És a dir, la majoria es podran jubilar als 75 anys i, amb l’experiència actual d’ajornament voluntari fins als 70, podem concloure que gairebé tothom ho farà.
Quan el problema principal és l’atur i, molt especialment, l’atur juvenil amb taxes que dupliquen la mitjana europea, no se’ns acudeix res més que ajornar la jubilació dels professors universitaris. De fet, posats a fer, ja podrien decretar les càtedres (i les togues judicials) vitalícies.

L’argument d’evitar la pèrdua de massa crítica i de talent de savis extraordinaris és hipòcrita i, sobretot, fals. Avui, els professors interessats continuen vinculats a la universitat (amb despatx inclòs) amb contractes d’emèrits (de retribució simbòlica) fins els 75 anys. La diferència és que ara ho faran "con mando en plaza" i cobrant un sou que serviria per contractar dos (no un) professors joves a temps complet.
El món al revés. Mentre pregonem als joves formació, flexibilitat i productivitat, fossilitzem la universitat amb un model feudal. Les promeses del candidat socialista Alfredo Pérez Rubalcaba de dedicar els ingressos que s’obtinguin de l’impost de patrimoni a fomentar l’ocupació juvenil constitueixen un altre brindis al sol. El que convé a la universitat no és allargar la jubilació dels professors als 75 anys, sinó avançar-la (de manera obligatòria) als 65 anys.
Per cert, hi ha més vida fora de la feina.

Más Noticias