Fora de joc

La coherència fiscal de CiU

Després d’anys i panys de contrarevolució fiscal a favor dels rics i les classe mitjanes, les retallades pressupostàries en els serveis públics essencials han posat sobre la taula el debat sobre els ingressos i la fiscalitat amb tota cruesa. La Constitució estableix que els impostos no tan sols tenen com a objectiu proporcionar ingressos a les administracions públiques sinó que ho han de fer atenent la capacitat econòmica dels subjectes tributaris. Tanmateix, cada cop els impostos indirectes són més importants que els directes i, fins i tot, el que recapta més dels directes, l’IRPF, recau més sobre les rendes del treball dels assalariats que no pas de l’activitat econòmica professional i empresarial. En definitiva, l’esforç fiscal recau sobre la classe mitjana assalariada.

Segons els tècnics de l’Agència Tributària, a partir de les dades del 2007, la reactivació de l’impost sobre el patrimoni proposat pel Govern Zapatero afectaria poc més de 41.000 persones, en números rodons: 17.000 entre els 700.000 i el milió d’euros, 19.000 entre el milió i els 2,5 milions d’euros, i 5.000 per sobre dels 2,5 milions d’euros. Hom pot criticar aquest impost perquè pot significar una doble tributació o fins i tot perquè les grans fortunes no el pagaran ja que tenen mecanismes d’evasió fiscal molt poderosos, però, difícilment, es pot utilitzar l’argument, tal com fan CiU i el PP, que asfixia les classes mitjanes.
Tot amb tot, el fet més alliçonador de tot aquest enrenou (a l’espera de la posició final de CiU demà a les Corts i de conèixer la seva proposta concreta de com fer pagar els rics) és la manca de coherència fiscal del Govern. El president Artur Mas hauria d’explicar en seu parlamentària per què fa tan sols dos mesos es va negar en rodó a ajornar la supressió de l’impost de successions i ara accepta la reactivació de l’impost de patrimoni. Sabedor com era, a més a més, que una posició menys dogmàtica i més pragmàtica, com és la d’ara, hauria pogut facilitar l’entesa amb el PSC o bé amb ERC en el debat del pressupost del 2011. CiU, legítimament i per voluntat pròpia, va preferir de bon grat arribar acords i pactar amb el PP.

Más Noticias