Fora de joc

Joan Coscubiela, la credibilitat

Una de les millors notícies d’aquests darrers temps és, sens dubte, l’elecció de Joan Coscubiela com a cap de llista d’ICV per a les properes eleccions del 20-N. Coscubiela és un xava de barri, de la Barceloneta, fill d’obrers industrials, que va mamar el sindicalisme a casa i no va dubtar a participar en la creació del gabinet jurídic de Comissions Obreres. De l’any 1995 al 2008 va liderar el principal sindicat de classe i nacional de Catalunya. D’aleshores ençà, presideix la Fundació Cipriano García, des d’on impulsa la reflexió, la recerca i propostes diverses, més enllà de l’àmbit estrictament laboral, des de la història fins a les noves tecnologies passant per la llengua i la cultura catalanes. Per cert, a ell li devem l’impuls perquè l’Estadi Olímpic porti el nom de Lluís Companys. Coscu ha estat més que un sindicalista: és una persona compromesa amb una vocació política que neix i creix amb el PSUC i que continua i es desenvolupa amb ICV.
Els lectors d’aquest diari ja coneixen prou el pensament i la vàlua d’un dels seus tribunaires amb més trempera dominical. Un servidor es considera amic seu i expressa la seva alegria per la decisió del Joan de fer un pas endavant. Una decisió, d’altra banda, gens fàcil ni des del punt de vista personal, quan tot just intentava reinventar-se professionalment, ni tenint en compte la llarga nit que ens espera. Convé, doncs, fer-li costat i no tan sols

electoralment.
En aquesta campanya electoral, Coscubiela lliga millor que ningú la qüestió social a la qüestió nacional i a la política democràtica. En aquest sentit és el millor candidat per a tots aquells votants d’esquerres decebuts que pensaven refugiar-se en l’abstenció i que ara tenen una opció d’esquerres sòlida i amb credibilitat. Però també ho és per a tots aquells que creuen que no hi ha nació amb retallades socials i degradació del sistema públic sanitari, d’ensenyament o de transport. En paraules del candidat: "L’única transició nacional que veig és la privatització de les escoles bressol"; o bé: "El problema real és la insuficiència del sistema fiscal". Dues càrregues de profunditat al desig de CiU de construir el pal de paller al voltant del concert econòmic.

Más Noticias