Fora de joc

Model d'Estat, model de país

Aquest cap de setmana el congrés d’ERC celebrat a Girona ha culminat la reflotació de "la nova Esquerra". Davant el naufragi electoral en les darreres eleccions al Parlament i en les municipals (pel que fa a les grans ciutats), els supervivents no s’han fet pregar i han seguit les ordres del nou capità de pujar a bord de la Casa Gran del Catalanisme pilotada amb puny de ferro per Artur Mas. Això sí, situant-se a babord per compensar el vaixell escorat a estribord pels demòcrata-cristians. D’aquesta manera, els republicans enfonsen el somni d’esdevenir un partit gran i de prendre el relleu del comandament del catalanisme polític a CiU.
En temps de forta maror electoral, la nova direcció d’ERC ha optat per aixoplugar-se en la nau poderosa de CiU i fer la viu-viu a l’espera que escampi el mal temps. El problema és que CiU, condemnada a set anys a galeres per una ERC que pensava que es menjaria el món, exigeix una rendició total i sense condicions: d’una banda, la condemna explícita de la falsa ruta dels governs catalanistes i d’esquerres, i, de l’altra, empassar-se sencera la balena de les retallades socials.

La història es torna a repetir. Ara, seguint el tarannà dels nous temps líquids, en format Polònia, que és la diferència entre Heribert Barrera i Oriol Junqueras. L’any 1980, ERC va donar el seu suport al primer govern de Jordi Pujol a canvi de la promesa solemne, en seu parlamentària i en la mateixa sessió d’investidura, de procedir a la reforma de l’Estatut del 1979. La reforma ni tan sols es va plantejar i ERC va perdre gairebé les dues terceres parts dels diputats i va ser absorbida per CiU. De fet, ERC renaixerà de la mà dels nacionalistes d’esquerres i independentistes.
La nova Esquerra pregona que entre l’esquerra i Catalunya, elegeixen Catalunya. Una afirmació que recorda el joc de mans de la Lliga Regionalista: monarquia? república? Catalunya! Tal com ha deixat anar Joan Ridao, la qüestió ara no és el model d’Estat (la independència del país) sinó el model de país. I tot fa pensar que la nova Esquerra s’ha venut la seva ànima social per un plat de llenties. Per sort a Joan Tardà no li agraden les llenties.

Más Noticias