Fora de joc

L'esquer del pacte fiscal

Josep Antoni Duran i Lleida ha començat la campanya electoral del 20-N jugant fort i marcant agenda. L’objectiu de CiU és guanyar per primer cop unes eleccions generals i, d’aquesta manera, aconseguir en un any el triplet: Generalitat, Ajuntament i Diputació de Barcelona, i la representació majoritària de la minoria catalana al Congrés dels Diputats. Després d’analitzar en profunditat els sondeigs electorals i les enquestes d’opinió, la federació nacionalista ha decidit posar tota la carn a la graella amb el pacte fiscal, en la línia del concert econòmic basc i navarrès, com a primer pas del dret a decidir i de construcció d’un Estat propi. Una decisió que situa, d’altra banda, la vindicació del pacte fiscal més en clau de partit (guanyar les eleccions) que de país.
Malgrat que el candidat Duran i Lleida, amb poca credibilitat personal, sembla un venedor de fórmules màgiques, l’esquer del pacte fiscal reuneix tots els ingredients per fer fortuna electoral: apel·la als diners, esperona el greuge territorial, s’ofereix com a antídot de les retallades i construeix el nou pal de paller del catalanisme polític. A més a més, té al darrere el suport entusiasta del Govern d’una majoria del Parlament consolidada al voltant de CiU i ERC.

En l’inici de la cursa electoral, Duran i Lleida comença clavant cops de colze a dreta i esquerra: "Per què els socialistes i els populars catalans no fan com els seus correligionaris bascos i navarresos, que defensen el concert econòmic amb dents i ungles". D’entrada caldria filar més prim i referir-nos al cupo o quota, però bé, la resposta és que, a banda de suposar una rèmora del passat profundament insolidària, els drets forals són la manera que els bascos i navarresos tenen de ser espanyols i no la via per construir un Estat propi.
CiU sap millor que ningú que el manteniment de l’excel·lència sanitària o educativa del sector públic no passa tant per un més gran retorn dels nostres impostos per part de l’Estat (cosa que, per altra banda, ja s’està fent), sinó per un augment de la pressió fiscal. No podem tenir serveis suecs amb una pressió fiscal grega.

Más Noticias