Fora de joc

Eleccions sense partit

Els sondeigs electorals publicats aquest cap de setmana coincideixen a destacar que en aquestes eleccions no hi ha partit. La majoria absoluta del PP es dóna per descomptada i el PSOE ja en farà prou a aturar l’hemorràgia per sobre dels 118 escons, la xifra més baixa fins avui, aconseguida tot just en les primeres eleccions, del 1977. Tot indica que reculem a l’any 2000, quan el PP va guanyar per majoria absoluta i el PSOE, liderat per Joaquín Almunia, va retrocedir fins als 125 diputats. José María Aznar va deixar de parlar català en la intimitat del Majestic i va fer empassar al Govern de Catalunya, amb Jordi Pujol com a president i Artur Mas com a conseller en cap, el Pla Hidrològic, amb el transvasament de l’Ebre inclòs.

Amb gairebé tot el peix venut, els 40 dies que falten fins al 20-N se’ns faran eterns, i la campanya, tediosa i insuportable. Mentre que Mariano Rajoy es passarà tota la campanya sense dir pruna, Alfredo Pérez Rubalcaba pregonarà dia sí dia també que ve el dòberman ultraliberal. La descomposició del PSOE pot alimentar l’esperança que IU i UPyD (el partit de Rosa Díez) puguin arribar a tenir, amb cinc diputats, grup parlamentari propi, igual que Amaiur, la nova plataforma electoral de l’esquerra abertzale. Al marge dels resultats, CiU i PNB poden quedar bandejats de la vida parlamentària. El protagonisme de CiU vindrà més per la seva posició central en la política catalana i en el Govern de la Generalitat que no pas pel nombre de diputats del seu grup parlamentari.
Els sondeigs a Catalunya donen una relativa sorpresa, amb una davallada menys acusada del PSC i un augment espectacular del PP, que pot dur Jorge Fernández Díaz a obtenir els millors resultats del PP i superar per primera vegada CiU. Així doncs, Duran i Lleida, que tocava el cel amb la punta dels dits, pot acabar pagant els plats trencats de la nova entronització del PP per part de CiU en la política catalana i de les retallades imposades a sang i foc pel Govern d’Artur Mas. D’aquí l’enduriment del seu discurs, que li està fent perdre els papers. A Convergència, però, ja li està bé que li estirin les orelles i li facin baixar els fums.

Más Noticias