Fora de joc

La credibilitat del president Artur Mas

A punt de complir el primer any de mandat, el president Mas no es penedeix de res, ni tan sols de la teràpia de xoc que el conseller Mena va aplicar als beneficiaris de la RMI en ple mes d’agost. Així mateix, el líder de CiU defensa la supressió de l’impost de successions per una qüestió de credibilitat, ja que era un compromís electoral. Un argument de pes, tanmateix, que s’escola per l’aigüera quan ens fixem en altres compromisos, com ara el de no augmentar les taxes per sobre de la inflació, o bé el de suprimir (fins i tot pot augmentar) el cèntim sanitari o la pujada de l’IRPF aprovada pel Govern anterior. Fins i tot anuncia una taxa turística quan sempre hi havia estat en contra. I carrega, un cop més, els neulers en els empleats públics quan la vicepresidenta ho havia negat en campanya.
De la mateixa manera que creu que cal esperar els quatre anys per valorar la proposta de reduir a la meitat la taxa d’atur, també hauria pogut posposar (tal com li demanava l’oposició) la supressió de l’impost de successions. Però no ho va fer perquè era el preu que havia de pagar al PP, com el que ha hagut de pagar, també al PP, l’alcalde Trias amb la congelació de l’IBI. El PP marca el pas a CiU, així mateix, en el tancament de les ambaixades i en la castració de TV3.

Tot amb tot, la gran revelació d’Artur Mas en l’entrevista realitzada per Mònica Terribas (excel·lent, per cert) va ser la quimera del pacte fiscal, no per la manca de suport dels partits catalans o per culpa de la majoria absoluta del PP, sinó senzillament, va deixar anar, per què no hi ha diners a Espanya. Així, doncs, després d’un any i tres campanyes electorals fent tombs al voltant del concert econòmic i el pacte fiscal, tornem al peix al cove. Això sí, demanar el pacte fiscal, encara que sigui una quimera, és un acte de patriotisme, mentre que millorar el sistema de finançament, tal com va fer el conseller Antoni Castells, és cosa de botiflers.
El president Mas reconeix ara, com Rajoy, que tenim poc marge de maniobra en política econòmica (ni podem endeutar-nos ni tenim la màquina de fer diners) i es vanta que som un país seriós perquè retallem més que ningú.

Más Noticias