04/01/2012

Mentre Mariano Rajoy continua mut i a la gàbia d’or del Palau de la Moncloa, el president Artur Mas es disfressa de capità Ahab per engaltar-nos un discurs de cap d’any sobre l’èpica de les retallades. Ben mirat, hauria estat millor fer el discurs institucional a peu dret al seu despatx al costat del timó que va penjar amb la llegenda: "Cap fred, cor calent, puny ferm i peus a terra". I després posar-nos la pel·lícula Moby Dick de John Huston, estrenada l’any que va néixer el president, amb un impecable
Gregory Peck.

Artur Mas va farcir la seva intervenció de metàfores marineres. Va parlar de les dificultats de pilotar un vaixell en plena mala maror, amb onades altes que colpegen per tots els costats, així com envoltat d’una boira espessa que provoca la desesperació i l’angoixa de la tripulació. Tot amb tot, sense cap bona notícia que oferir en el seu primer any de mandat i seguint la cantarella de la sang, suor i llàgrimes, el Molt Honorable president va afirmar, amb il·lusió!, que els esforços d’avui ens serviran per bandejar la tempesta i aclarir la boira, que ens permetrà albirar un horitzó ben net i clar on es divisa la pancarta del pacte fiscal.
Obsedit amb el dèficit públic i les polítiques d’austeritat fiscal, amb la mateixa intensitat i passió que el capità Ahab perseguia Moby Dick, el president Mas s’acomiadava reblant el clau del seu discurs pregonant que "continuarem el camí traçat, perquè el que fem té un sentit en el qual creiem fermament". Més del mateix, amb el consol que fa un any que anem a l’avançada a la resta d’Espanya (i de l’Europa mediterrània, segons Oriol Pujol).
De les efemèrides d’enguany, n’hi ha una que ens va com anell al dit: el centenari del naufragi del Titànic. El president Mas ens recorda que tots anem al mateix vaixell (encara que no a la mateixa planta i camarot) i que tots hem de remar ben fort en la mateixa direcció (ja que no hi ha solucions d’esquerres i de dretes). El problema és que l’arrogància i el dogmatisme ens condueixen de pet a l’iceberg i molts intueixen que en el moment del naufragi no hi haurà bots per a tothom i que s’ofegaran els mateixos de sempre.