Fora de joc

La tragèdia grega i la via islandesa

Andreu Mayayo

Els alemanys haurien de ser els primers a saber que la pregunta correcta a la crisi del deute grec (i de qualsevol altre país) no és quant ha de pagar sinó quant pot pagar. Les indemnitzacions imposades als alemanys en el Tractat de Versalles pels vencedors de la Gran Guerra europea eren absolutament impossibles de pagar, tal com reconeixia el mateix John M. Keynes, i, al capdavall, van esdevenir el caldo de cultiu de l’ascens del nazisme. Sense creixement econòmic, els compromisos de reducció del dèficit i de l’endeutament, públic i privat, són un brindis al sol.
En aquest sentit, val la pena recordar l’exemple islandès, que, a hores d’ara, començar a reeixir. Islàndia finalitzarà l’any 2011 amb un creixement del 2,1% del PIB i, segons les previsions de la Comissió Europea, enguany triplicarà la mitjana de creixement prevista per a la Unió Europea. Les previsions per l’any 2013 apunten a un creixement del 2,7% esperonat per la generació d’ocupació.

Islàndia, val la pena recordar-ho, ha estat l’únic país que va rebutjar, per dos cops en referèndum, rescatar la banca privada, que havia acumulat un deute equivalent a nou vegades el PIB del país. Era impossible tapar el forat fins i tot amb l’ajuda del Fons Monetari Internacional, que, al capdavall, condemnava diverses generacions a la misèria per fer front al pagament del deute i dels interessos.
El nou govern tripartit islandès, integrat per socialdemòcrates, l’esquerra i els verds, va decidir nacionalitzar la banca, portar els responsables polítics i financers davant els tribunals (començant per l’exprimer ministre conservador) i convocar una assemblea constituent, amb l’objectiu de reformar la Constitució, integrada per 25 ciutadans escollits per sorteig dels 552 que es van inscriure com a voluntaris amb el compromís de regular la cobdícia financera i preservar l’interès general.
Les agències de qualificació Moody’s, Standard & Poor’s i Fitch ignoren la recuperació econòmica islandesa i continuen castigant dia sí dia també el seu deute, sense gaire èxit val a dir-ho. Convé recordar que l’any 2008, pocs mesos abans de la fallida de la banca, Islàndia gaudia de la famosa triple A atorgada per aquestes mateixes agències.

Más opiniones del/a autor/a »

Más Noticias