Fora de joc

«Con la iglesia hemos topado, Sancho»

No s’oblidi, tanmateix, que mentre que jo sóc el seu alcalde, vós no sou el meu bisbe". D’aquesta manera finalitzava la seva correspondència epistolar amb el bisbe de Còrdova el primer alcalde democràtic elegit després de la llarga dictadura franquista. El comunista Julio Anguista li recordava que el seu regne no era d’aquest món i que havia passat a la història el temps del "nacionalcatolicisme" franquista, que havia convertit Espanya en un país de talibans.

L’Església catòlica a Espanya no és una confessió religiosa més. Ben al contrari, és una institució que té una infinitat de temples (més de sis mil temples només a Catalunya), un bon gruix de finques rústiques i urbanes, centres d’ensenyament, hospitals, residències, emissores radiofòniques, diaris i revistes... i caixes d’estalvis. La història i la fallida de Cajasur és esperpèntica (amb pensions vitalícies de 250.000 euros anuals i suïcidis financers inexplicables) i ens pot costar als contribuents un ull de la cara (uns 600 milions, de moment). Tot apunta que caldrà modificar els criteris de finançament públic de l’Església.
L’Església podria renunciar, d’entrada, als 250 milions recaptats a través de l’IRPF. Tot plegat només representa un 5% de les aportacions que rep de l’Estat i, a més a més, estalviaria en publicitat. Fins i tot, podrien vendre’s algunes propietats sobreres, com de costum feia el cardenal Carles per equilibrar els pressupostos del Bisbat de Barcelona. ¿Se’n recorden dels dos mil milions de pessetes que van ingressar per la venda de l’església de Sant Francesc per facilitar l’ampliació del Palau de la Música Catalana? Ben mirat, es podrien vendre la Cope.

Más Noticias