Pere Ortega, Centre Delàs d'Estudis per la Pau

El descens de vendes d'armaments d'Espanya a l'Aràbia Saudita és, en si mateix, un engany. Vegem per què. Espanya en el 2018 va vendre material de defensa a l'Aràbia Saudita per valor de 393 milions d'euros, en el 2019 va baixar a 35,4 milions. Però en canvi les vendes a la Unió dels Emirats Àrabs (EAU) van passar de 42,5 milions el 2018 a 179,2 el 2019. És a dir, mentre unes exportacions descendien unes altres augmentaven. Si extrapolem al conjunt de països de l'Orient Mitjà (OM) ens trobem amb una situació una mica similar perquè, encara que va haver-hi un descens en les vendes d'un 12% el 2019 (es van exportar 586 milions) respecte a 2018, aquest any van ser de 670 milions.

Això demostra que Espanya ha continuat exportant moltes armes als països de l'Orient Mitjà, la major part dels quals formen part de la coalició internacional que està implicada en la guerra del Iemen. Llavors, rebaixar les vendes d'armes a l'Aràbia Saudita per incrementar-les en els EAU i altres països de l'Orient Mitjà equival en la pràctica a seguir ajudant a alimentar la guerra al Iemen. Una guerra que ha produït més de cent mil morts i quatre milions de persones desplaçades i on les Nacions Unides ha demandat un alto el foc alertant que la població de 20 milions d'habitants necessita ajuda alimentària i mèdica urgent. I, malgrat això, Espanya i altres països de la Unió Europea han continuat venent armaments a diversos països que formen part de la coalició internacional que lidera l'Aràbia Saudita al costat de bona part dels països àrabs de l'Orient Mitjà en aquesta guerra.

D'altra banda, l'opinió pública coneix les excel·lents relacions que manté la família reial espanyola amb les monarquies dels petrodòlars, especialment amb la Saudita i la dels Emirats Àrabs. En aquests últims és on ha anat a refugiar-se Joan Carles I, després dels escàndols sorgits arran d'haver rebut milionàries remeses de petrodòlars de l'Aràbia Saudita. Una fortuna, la del rei emèrit, que se sospita prové de foscos negocis, on sempre apareixen els petrodòlars. També són conegudes les pràctiques corruptes i comissions en les relacions comercials de les monarquies de l'Orient Mitjà, pels múltiples escàndols apareguts en el passat amb cobraments de comissions en les transaccions, i entre elles, les relacionades amb les vendes d'armaments en aquesta regió.

Comissions en vendes d'armes que han esquitxat la britànica BAE Systems i la italiana Leonardo que han hagut de donar explicacions davant els jutges dels seus respectius països. Investigacions que desitgem també que es duguin a terme a Espanya, perquè les vendes d'armes de l'espanyola Airbus Defence and Space (avions de transport militar), de Expal, S.A. (explosius), Navantia (corbetes de guerra), Instalaza (municions i projectils), entre altres, i que bé podrien estar subjectes a pràctiques corruptes, com s'ha demostrat en el cas DEFEX encara en mans de l'Audiència Nacional. Empresa controlada per l'Estat a través de la Societat Espanyola de Participacions Industrials (SEPI) on es cobraven i pagaven milionàries comissions en les exportacions d'armes.

Ha arribat l'hora per a que es denunciïn les corrupcions d'uns països de nul·la democràcia, perquè demostren l'escassetat de la democràcia espanyola a través de la falta de transparència en les exportacions d'armes que afavoreixen aquestes pràctiques corruptes. Unes exportacions subjectes a secret d'Estat, perquè les seves actes són secretes, de les quals només s'informa del país que compra armes, però no de qui és l'empresa fabricant, tampoc del tipus d'armes (només en alguna ocasió). Perquè, encara que Espanya gaudeix d'una Llei de comerç d'armes, aquesta, serveix més per afavorir les exportacions que per a impedir que contribueixin a alimentar guerres o reprimir els Drets Humans de poblacions i així fins a vuit apartats que conté aquesta Llei i que haurien d'impedir les exportacions de material militar.