Altrament

Fracassar millor

He llegit que el 99% de les persones estan convençudes que mai no seran capaces d’aconseguir grans coses, o sigui que el 99% de persones aspiren a la mediocritat. L’educació que hem tingut en aquesta part de món tampoc no ens ha ajudat gaire a veure-ho de manera diferent. En aquesta qüestió som molt semblants als japonesos, que, en tot cas, porten aquest assumpte fins a límits molt dramàtics. L’índex de suïcidi infantil és molt alt, dramàticament alt, perquè no es tolera la diferència i l’infant que sobresurt per algun motiu rep tota mena de mofes de mestres i companys. Val més passar desapercebut, ser un més de la massa. "No et signifiquis", em deien els pares, traumatitzats per la guerra que havien viscut de petits. "No et signifiquis", ens deien la majoria dels mestres, segurament aquells de qui no recordem ni el nom, però tampoc no t’equivoquis, perquè l’error és una vergonya.

I, malgrat tot, som un poble d’emprenedors, potser perquè res no ens ha estat fàcil, ningú no ens ha regalat res i tot el que som ens ho hem anat construint a còpia de l’esforç d’una generació rere l’altra. Ens caldria, però, revisar el nostre sistema de valors i de passada el nostre sistema educatiu per perdre la por d’equivocar-nos: adquirir un sistema de valors que faci de l’error un mètode d’aprenentatge i no una barrera paralitzadora i inhibidora de tota activitat creativa. Com deia Samuel Beckett, "ho has intentat. Has fracassat. No hi fa res. Torna-ho a intentar. Fracassa una altra vegada. Fracassa millor". Ell sabia que l’enemic de l’emprenedor no és el fracàs sinó l’avorriment i que és molt millor per a una persona equivocar-se sent lliure que no pas encertar-la encadenada, sotmesa, perquè la llibertat comporta responsabilitat i potser per això fa tanta por a la majoria.

Más Noticias