Altrament

Haití, encara

I per molt de temps. De vegades tenim la sensació que els problemes s’han solucionat quan els mitjans de comunicació deixen de parlar-ne, però és llavors quan comença la pitjor part, ja que els que han patit el desastre provocat per l’home o per la natura es comencen a adonar de la seva situació, que apareix amb tota la seva duresa després de l’anestèsia provocada pel xoc traumàtic, i just quan s’afronta la crua quotidianitat, també s’ha d’afrontar l’oblit, el fet de deixar de ser el centre de les preocupacions o de l’interès del món.
Haití, un any després, amb 220.000 morts i quasi tot per fer malgrat múltiples viatges en missió, informes i plans de viabilitat, afronta el moment més dur però també la gran oportunitat de repensar el país i reconstruir-lo d’una altra manera. És un bon moment per acompanyar-lo, però no hauríem d’anar a oferir només el que tenim, que moltes vegades ja sabem que ni ens funciona ni ho volem nosaltres, sinó que hauríem de tenir la generositat d’entendre les seves necessitats, que no són les nostres, i el seu context, que no és el nostre, i saber escoltar, perquè a més de poder oferir solucions útils podria ser que aprenguéssim alguna cosa.

El terratrèmol de fa un any va ser obra de la natura, que respon com pot a les nostres tortures, però el terrible resultat agreujat a causa del mal estat del país és obra nostra. Recomano vivament repassar la història d’Haití per veure-hi reflectida la nostra responsabilitat. Altrament, com s’explica que una de les colònies més riques i rendibles d’Europa avui sigui el país més pobre d’Amèrica i de l’hemisferi nord?
No hem de decidir el que necessiten, donem-los les eines perquè ells mateixos es construeixin. Ens ho diuen a crits, però nosaltres cada dia som més durs d’orella.

Más Noticias