Altrament

D'una revolta a l'altra

A primera vista, la revolta dels joves tunisencs és una resposta a les desigualtats, les injustícies i els abusos provocats per l’elit al poder, però no ens equivoquem: a les raons econòmiques i polítiques de fons hi hem d’afegir els efectes de la crisi global. Aquesta és una revolta dels joves de Tunísia, d’Algèria, d’Egipte, però també de les banlieues franceses, on el 43% de joves és a l’atur, o de Salt. No els menystinguem ni menystinguem l’efecte dòmino facilitat per internet i les xarxes socials, que des del primer moment van enviar al món imatges de la revolta o han servit per convocar manifestacions i donar consignes.
Més enllà de la barreja complexa de problemes econòmics, pujades dels preus dels aliments, alta taxa d’atur i règims autocràtics i plutocràtics, es tracta del xoc entre la pobresa i el privilegi, entre l’absència de futur i l’empatx de la riquesa guanyada amb l’abús. És producte d’un món on 1.500 milions de persones viuen bé a costa dels 5.500 milions que no se n’acaben de sortir.

Les xifres de la situació dels joves magribins són escandaloses, però les nostres també. Al novembre la Fundación SM va publicar una enquesta sobre els joves espanyols. Les xifres són preocupants: el 46,3% creu que no té futur; el 56,5% pensa que la política no té res a veure amb la seva vida; el 77% creu que els polítics lluiten pels seus propis interessos; el 80% d’assalariats menors de 20 anys tenen contractes temporals.
En tot cas, les revoltes emergents tenen un denominador comú: són la reacció a un procés global que produeix desigualtats extremes i exclusió. Aquí, si a aquesta situació hi afegim un sistema educatiu confús i en crisi de valors, l’explosió podria ser incontrolable. Potser només així entendrem que fa temps que alguna cosa hauríem hagut de canviar.

Más Noticias