Faves comptades

Si has guanyat, ¿pots fer el que vulguis?

Artur Mas va anunciar dimarts, quan no feia ni 48 hores de la roda de premsa en què Duran va afirmar solemnement que "Catalunya ha guanyat", que retallarien el sou dels funcionaris, augmentarien les taxes universitàries, el preu de l’aigua, la benzina i el transport públic, i que també prendrien mesures per aplicar "barreres d’accés als medicaments per evitar-ne l’abús". Ara es pot començar a veure a què es referia Duran quan en una conferència a Esade el 17 d’octubre passat, en precampanya, va dir que "si explico les meves idees, perdré les eleccions". La pregunta que hauríem de fer-nos ara, òbviament, no hauria d’esbrinar només si cal prendre aquestes mesures, sinó que també sembla pertinent preguntar-se si calia esperar a haver celebrat els comicis per fer aquest anunci. Ja fa molt temps que sabem que no cal tenir massa confiança en el que una bona part dels polítics diuen quan són en campanya electoral. George Bush pare es va fer famós per la frase "Read my lips: no more taxes", just setmanes abans d’accedir al poder i apujar els impostos. Però la lliçó que sembla que han après els polítics no és ser més sincers i transparents en el que diuen que faran, sinó la solució l’han trobat en no dir el que pensen fer.

No sembla que d’això en puguem dir "joc net". Una justificació podria ser que els bons resultats de CiU diumenge hagin estat interpretats en clau d’aval a les retallades. Però, aleshores, si el que fa treure pit en moments com aquests és el suport popular a les retallades pressupostàries i als augments de preus en productes i temes tan significatius com són l’aigua i el transport, per què amagar-ho? Per què no ser explícit i explicar amb pèls i senyals què es vol fer? Jo crec que seria millor explicitar l’abast de la tragèdia, i imaginar que la gent està disposada a assumir decisions que vagin contra els seus interessos si considera legítima la via per la qual s’han pres aquestes decisions. No seguir aquesta via, i jugar a l’electoralisme de fira, només pot portar més problemes. Ara bé, de segur que en l’imaginari del Govern el que compta és "prova superada", falten tres anys per a la propera. Però, mentrestant, tots hi perdem... i la política especialment.

Más Noticias