S’acosta la ‘festa de la democràcia’
La Llei Electoral fixa que avui dilluns és el límit temporal marcat per tal que els càrrecs electes que es presenten a ser reelegits puguin inaugurar el que vulguin sense que es consideri un acte encobert de propaganda electoral. El resultat és que aquest cap de setmana ha estat particularment agònic per a l’alcalde de Barcelona, el senyor Hereu, que no ha donat l’abast. A la vista d’aquesta actitud, que tenen tots els polítics (amb situacions ridícules i surrealistes com ara la de la presidenta de Madrid inaugurant per pisos un edifici oficial) i que es repeteix elecció rere elecció, ens fem la pregunta següent: de debò es pensen, a aquestes altures, que l’electorat s’enlluernarà més o menys per aquesta activitat frenètica? Un telenotícies farcit d’inauguracions del senyor alcalde no serveix per a gaire cosa més que recordar que les eleccions s’acosten. El mateix passa amb la visió del candidat agafant un nen a pes de braços i fent-li un petó. ¿Generarà un augment important de la simpatia del candidat, aquell acte? Sincerament, creiem que no gaire. Però alhora, el candidat petonejant la criatura és part important de l’escenari de la campanya. Ho trobaríem a faltar. De manera que, en pocs anys, és possible que l’acte del petó del candidat als infants es depuri fins a deixar-lo en el seu pur significant, la closca, i per tant es pugui fer en un estudi tancat, amb una escenografia i un nen contractat. Igual que la tradicional visita als mercats per repartir propaganda: podem recrear la Boqueria en un estudi cinematogràfic, amb tot d’actors i figurants. I el candidat, maquillat i seguint un guió. Quedaria maco i polit. És una idea.
