Abans d'ara

El nostre partit del te

La veritat: no crec que triguem massa. Un dia ens escandalitzarà una cosa, l’endemà ens escandalitzarà una mica menys una altra i així ens aniran minvant fins que, de cop i volta, trobarem a casa nostra un partit que equivaldrà a la colla de fanàtics del Tea Party dels Estats Units. Un grapat d’ignorants, sociòpates i racistes ciutadans que han decidit que el país és seu i que ha d’estar regit a la seva manera. Res de pactes amb Cuba, seguretat social per a tothom ni polítiques exteriors que no tinguin a veure amb la força. I am an american citizen and I have my rights, vindria a ser el seu crit de guerra. Una cosa així com Jo pago els meus impostos i hi tinc més dret. I és cert que l’Estat Espanyol, dins del que cap, es caracteritza per ser molt més obert, receptor i generós amb la població immigrant, homosexual o essencialment diferent de la majoria –per posar un exemple de les manilles que aixecaria un partit del te en el nostre país. Potser perquè de les nostres colonitzacions han passat més anys, potser perquè fa menys temps que convivim amb els altres, potser perquè som un país amb un gran esperit socialista –diguin el que diguin, responguin com responguin. No cal sinó recordar la resistència de Madrid durant la República o el massiu exili català cap a Amèrica. Però tot això, lamentablement, no ens salvarà del tot. I els membres dels partits xenòfobs, repressius i autoritaris que estan recorrent els Estats Units per alliberar-lo de no sé quina tonteria, acabaran campant per casa nostra com si fossin a casa seva –i és que també hi són (ho sé: costa d’entendre.) Hi haurà més partits com els del sonat de Vic o la mòmia de Le Pen que tal i com han aclaparat els focus als Estats Units i a Europa, rebran atenció a casa nostra. Així que hem d’estar alerta i no deixar-nos enganyar. Són convincents però creieu-me: són molts menys. I nosaltres tenim força.

Más Noticias