Marià de Delàs

Periodista

No deuen tenir massa interès en dialogar sobre res. Afirmaven estar  interessats en buscar solucions al conflicte entre Catalunya i l’Estat, però era una pura representació.

Durant un temps semblava que Catalunya representava la crisi política més greu mai viscuda a l’Estat espanyol des que el rei Joan Carles i Adolfo Suárez van decidir concedir a la ciutadania el dret a votar, previ acord amb Santiago Carrillo, d'acord amb el relat dels predicadors de les virtuts de la Transició. El PP i Cs volien i volen resoldre el tema per l’única via que entra al cap dels seus dirigents: repressió contra qui reivindica drets polítics fins aconseguir la seva capitulació.

Però Pedro Sánchez i algunes de les persones que l’acompanyen en la tasca de governar van gesticular una mica en favor del diàleg i qui més qui menys va voler veure esquerdes per l’esperança.

Es veu, no obstant això, que a Madrid tenen l’agenda plena d’afers d’Estat pendents de despatxar. Assumptes molt i molt prioritaris, entre els quals no es troba la primera entrevista del president de la Generalitat, Quim Torra, amb el cap de Govern espanyol, Pedro Sánchez. L’han deixat pel dia 9 de juliol. No han pogut trobar un forat per a que Torra vagi a la Moncloa fins d’aquí 19 dies. Consideracions a banda sobre el contingut que pugui tenir la conversa i sobre si es podrà o no parlar sobre Catalunya com a subjecte polític sobirà hi ha la mesquinesa de molts governants. Els homes i dones d’Estat són així. Toquen institució, es tornen importants i no troben manera d’atendre persones i pobles dels que parlen, això sí, cada cop que obren la boca.

I l’actual cap de l’Estat?

També té molta feina i a més han dit des de Moncloa que al rei no li correspon parlar de qüestions polítiques. Segueix la consigna impartida per Francisco Franco als seus ministres: "haga como yo, no se meta en política".

L’actual president de la Generalitat li ha demanat una reunió, en la postdata d’una carta signada per ell mateix i pels seus dos predecessors, Carles Puigdemont i Artur Mas. Una estona de reunió, ja que havia d'anar a Tarragona a inaugurar un esdeveniment esportiu, per poder fer-li cinc cèntims del que està passant a Catalunya.

"La situació actual no pot durar més temps", va dir el republicà Torra per demanar l’arbitratge del rei, malgrat que des de Moncloa ja li havien advertit que amb el monarca no tenia res a parlar. Li van fer arribar aquest missatge en el mateix moment en què el citaven per "dialogar" a la Moncloa gairebé tres setmanes més tard.

Felip de Borbó, que no es fica en política, si ha de parlar d’alguna cosa ho fa en una sola direcció. Ell parla a la ciutadania, com ho fa per Nadal i com ho va fer el passat 3 d’octubre.

Torra, com Puigdemont, demanen i tornen a demanar-li públicament que es  disculpi per aquell discurs, adreçat a tots els espanyols, però per referir-se estrictament a Catalunya, amb paraules dures contra la població que havia patit a les seves costelles els efectes de "la responsabilidad de los legítimos poderes del Estado", encarregades d’"asegurar el orden constitucional i el normal funcionamiento de las Instituciones".

Un discurs que va pronunciar per deixar clar el seu "compromiso como rey con la unidad y la permanencia de España".

La monarquia, però, no té gaire predicament entre els ciutadans de Catalunya. Ho diuen les enquestes, però no només. A banda del pronunciament explícit de més de dos milions de catalans a favor de la República catalana, d’acord amb els resultats de les quatre últimes crides a les urnes, els estudis d’opinió indiquen que quatre de cada cinc catalans suspenen la corona. En còmput global, els catalans puntuen la institució monàrquica amb un 1,82 sobre 10. Això al rei no li pot agradar, és clar, però el problema es troba en que ell i els polítics monàrquics han volgut corregir aquesta tendència per la via de la imposició i la justificació dels cops de porra, escorcolls, prohibicions, multes, denúncies, empresonaments i amenaces. Per la via de la por. Algú li ha de dir que això no funciona, ja que no permeten que li expliqui directament el principal representant del Govern de Catalunya.

Dèiem però que el rei parla en una sola direcció i no és cert. Ho esmenem. De vegades, encara que no es fica en política, parla amb estadistes, com Donald Trump, responsable del maltractament de famílies senceres de persones migrants. En les darreres hores, qui més qui menys ha quedat horroritzat pel fet de veure com els agents de l’autoritat arrabassaven els fills dels seus pares i els ficaven en gàbies. Ni durant la seva estada als Estats Units ni en el seu retorn, el monarca, que no es fica en política, ha tingut un moment per condemnar aquestes espantoses pràctiques i exigir respecte pels Drets Humans més elementals. Viatjava acompanyat del ministre d’afers estrangers, Josep Borrell, que tampoc no va dir "ni mú" sobre aquesta barbaritat.

Al final resultarà que el monarca "campechano" resultarà pels no monàrquics un personatge menys odiós que el "preparao", incapacitat, sembla, per dir alguna cosa com: "Lo siento mucho, me he equivocado. No volverá a ocurrir".