Els que picaven de peus i mans al Congrés han aconseguit el que volien

Marià de Delàs, periodista

A qui esperaven convèncer amb aquell desagradable enrenou? Un bon nombre de diputats van tornar a fer sentir vergonya pel que pot arribar a passar entre membres d’una institució de l'Estat que la ciutadania hauria de poder respectar.

Ara està prou clar el que pretenien i ho han aconseguit.

La gent civilitzada que va sentir el soroll que feien els representants de VOX, Cs i PP durant l’acte d’acatament de la Constitució al Congrés dels Diputats va patir una certa confusió si més no. Una sensació que probablement, en molts casos, va donar pas a la vergonya i la tristesa pel fet de veure com es permetia que membres d’un parlament boicotegessin la lliure expressió d’uns altres, fins el punt de fer inaudibles les seves paraules.

Amb aquella fressa, amb aquells cops de peu i de mans, que les càmeres institucionals van intentar amagar, volien impedir que qui veia per televisió l’inici de la legislatura sentís les paraules d’un nombre considerable de diputats, que consideraven necessari prometre acatament a la carta magna espanyola "per imperatiu legal" i expressar al mateix temps, en alguns casos, les seves conviccions republicanes.

És evident que no volien convèncer ningú que no estigués prèviament convençut de la necessitat de fer caure el pes de la repressió de l’Estat sobre qui va tenir el coratge d’impulsar i d’implicar-se en l’organització d’un referèndum sobre la possible proclamació d’una república, catalana.

Però aquells cops sorollosos tenien un altre objectiu. Anaven adreçats a la Mesa del Congrés, a tots ells, que no van fer ni un gest per intentar que el conjunt de la cambra es comportés com si de debò respectés el pluralisme polític i els drets de tots aquells que van anar a les urnes el passat 28 d’abril.

La flamant presidenta fins i tot va donar la paraula al líder de Cs, Albert Rivera, per a que fes una defensa visceral del règim espanyol, el monàrquic, com ho podia haver fet el seu col·lega de VOX, Santiago Abascal, i  manifestés, no el seu desacord, sinó la seva enemistat amb els defensors de la sobirania catalana.

Amb aquella bretolada, els diputats de la dreta anunciaven que el seu comportament durant aquesta legislatura pot ser molt més insolent amb els seus adversaris que quan eren majoria. Era una mesura de pressió, en un moment especialment sensible.

Els ha donat el resultat que esperaven, i per això ja aixequen els dits en senyal de victòria, el darrer dia de campanya electoral, quan el Tribunal Suprem es disposa a deixar vist per sentència el judici contra els diputats independentistes que aquest divendres han vist com la Mesa del Congrés decidia suspendre  no només els drets polítics de Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Jordi Turull i Josep Rull, sinó invalidar els de tota la població que representen.

Els partits de la dreta han aconseguit que els membres del PSOE de la Mesa votessin d'acord amb les seves exigències.

Ha dit la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, que la Mesa ha pres "la decisió més prudent i garantista", per haver fet cas d'un informe dels lletrats de la mateixa Cambra, basat no en el mandat dels ciutadans a les urnes sinó en l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal.