La fabricació de les falsedats sobre Podemos i el seu suposat proindependentisme

Vicenç Navarro

Per què tanta hostilitat amb Podemos

Avui, un partit que no existia fa només quatre anys, ha arribat a unes dimensions al llarg del territori espanyol (juntament amb altres de nous partits polítics com En Comú a Catalunya, En Marea a Galícia, i altres renovats com Izquierda Unida i Equo) desenvolupant un nou espai polític amb una clara vocació transformadora d'Espanya que ha espantat a les estructures del poder econòmic i financer i als seus instruments polítics que tenen por de perdre els seus privilegis. Per aquest motiu la majoria de mitjans d'informació que estan al seu servei hagin mostrat una enorme hostilitat cap a tal nou espai polític i feia el seu dirigent, Pablo Iglesias (una de les persones més agredides i vilipendiades pels poders fàctics que dominen la vida econòmica i política del país), mitjançant una campanya de desprestigi en què les falsedats, manipulacions i insults es prodiguen extensament en el seu intent de destrucció al que consideren com "l'enemic" (i utilitzo aquest terme bèl·lic ja que el seu comportament tradueix una cultura d'escassa sensibilitat democràtica).

La més recent construcció de falsedats sobre tal formació política ha estat el de presentar a Podemos com a favorable a la independència i pròxim als partits que aspiren a assolir-la. En conseqüència es presenta tal espai polític com a part de la "anti-Espanya", en una campanya que té similituds amb les que van existir en èpoques històriques anteriors en les que als moviments polític-socials que proposaven enriquir Espanya, acceptant la seva plurinacionalitat, se'ls va definir també pels defensors de l'Espanya uninacional com els anti-Espanya, i tinc experiència en això. Els meus pares, que estimaven intensament a Catalunya i Espanya, i que van donar el millor de la seva vida per millorar-les, van ser brutalment represaliats (quan els militars colpistes van guanyar la Guerra Civil) per "separatistes" (a més de rojos) quan en realitat el que desitjaven era una altra Espanya, una Espanya republicana, molt més justa i més sensible a la plurinacionalitat del país que la que tenia l'Espanya uninacional monàrquica.

Un exemple de tal fabricació

En una situació semblant estem veient com s'està intentant presentar Podemos com un partit de simpaties separatistes i per tant antipatriota. El cas més recent és l'article d'una de les editores d'El País (un dels rotatius més hostils a Podem), la Sra. Gabriela Cañas, titulat "Podemos, el ni-ni de la política" (31.10.17), que conté una gran quantitat de mentides, falsedats i manipulacions en el seu intent de presentar Podemos com secessionista. Amb aquest objectiu, la Sra. Cañas mostra les declaracions pro-independència d'una diputada de Podem Catalunya al Parlament Català, la Sra. Àngels Martínez Castells, que va declarar el seu suport a l'independentisme i a la República Catalana (a través dels seus aplaudiments, declaracions i tweets) com a representatives de la política de Podem, ignorant i ocultant les crítiques i amonestacions que la direcció de tal partit, incloent-hi Pablo Iglesias, han fet per repudiar aquest comportament en múltiples ocasions. La Sra. Cañas sap d'això, ja que tots aquests fets són coneguts a l'establishment político-mediàtic del país, però ha preferit no citar-lo.

La postura de Podem Catalunya ha estat utilitzada extensament i errònia per reforçar aquesta imatge manipulada de Podemos

Entre els fets que els mitjans han utilitzat per desacreditar Podemos i el seu secretari general cal incloure el comportament de la direcció de Podem Catalunya que actuant pel seu compte, sense prèvia consulta amb la direcció de Podemos, ha estat col·laborant amb els partits independentistes i els seus mitjans d'informació (que li han ofert altaveus mediàtics per exposar els seus punts de vista favorables a les esquerres independentistes i molt crítiques a les esquerres no secessionistes com En Comú i fins i tot Podemos). És difícil de creure que la direcció de Podem no fos conscient que estaven sent utilitzats per desprestigiar les esquerres no secessionistes tant a Catalunya (En Comú) com a Espanya (Podemos). La línia d'aliances de Podem ha estat també criticada en múltiples ocasions per Pablo Iglesias i per la direcció de Podemos. Però el que és menys conegut (i que també ha estat ignorat en els mitjans) ha estat el fet que molts militants a Podem Catalunya han deixat el partit. S'ha iniciat una rebel.lió per part dels militants i dels inscrits de Podem que està portant a un rebuig a l'estratègia i el discurs de la direcció de Podem, amb peticions a una Assemblea General que canviï la direcció i la línia política de Podem, recuperant l'esperit inicial de Podem: ser part de Podemos i aliar-se amb les esquerres no secessionistes que defensin la plurinacionalitat d'Espanya. Aquestes tensions dins Podem s'han presentat en els mitjans com un conflicte entre la direcció de Podem i la direcció de Podem, ignorant que gran part del conflicte estava i està dins de Podem.

La presentació de Pablo Iglesias com a independentista

Aquests mitjans de comunicació no tenen tampoc cap inconvenient a atacar injustificadament a Pablo Iglesias, sent l'article de la Sra. Gabriela Cañas el màxim exemple d'això. Menteix a dojo quan escriu que el discurs que Pablo Iglesias va donar en el dia de la Diada (Dia Nacional de Catalunya) a Santa Coloma de Gramenet, va acabar amb l'expressió "Visca Catalunya Lliure" que és l'eslògan dels partits independentistes. Això no és cert! Jo estava assegut a la primera fila, com a convidat de la festa, i a pocs metres de Pablo Iglesias. I puc donar testimoni, com també ho poden testificar milers de persones presents a l'acte, que Pablo  Iglesias, mai va utilitzar aquesta expressió, el que va dir va ser "Visca Catalunya", sense afegir l'eslògan independentistes.

Com garantir la unitat d'Espanya

Davant l'enorme crisi que hi ha a Catalunya i Espanya, hi ha dues alternatives. Una, la repressió que ha estat imposant el govern Rajoy amb les judicializaciones i empresonaments a dirigents del moviment independentista i que apareix en la seva plena magnitud en l'aplicació de la llei 155 que anul.la tota la potestat de dirigir les institucions democràtiques catalanes per part de les autoritats elegides a Catalunya. Aquesta mesura, profundament ofensiva a Catalunya s'afegeix a la repressió policial realitzada per la Policia Nacional, que amb la seva brutalitat, va fer que gairebé 900 persones necessitessin assistència sanitària (dades generades pels propis serveis sanitaris). Sense cap dubte, aquestes polítiques repressives fan créixer el sentiment secessionista a Catalunya. I les dades ho mostren. El suport al secessionisme a Catalunya ha crescut significativament (com indica l'últim baròmetre del CEO, octubre 2017), i continuarà creixent. Creure que Espanya pot continuar unida mitjançant la repressió és no conèixer la història d'aquest país. Aquestes polítiques dutes a terme des de l'estat central trencaran Espanya. En realitat, l'estan ja trencant i les dades ho mostren: el moviment independentista que representava aproximadament el 15% de la població catalana quan el Govern Rajoy va iniciar el seu mandat ha aconseguit ja el 48%. Més de dos milions de catalans. Aquesta és la mostra del seu fracàs.

L'altra alternativa, és la que proposen les noves esquerres a Espanya, inclòs Podemos: reconèixer la diversitat i plurinacionalitat d'Espanya, permetent que les diferències es respectin i que canviï l'orientació uninacional de l'Estat perquè es permetin la diversitat nacional, mantenint i fins i tot reforçant la solidaritat i fraternitat entre els diferents pobles i nacions que conformen Espanya. En realitat, indicadors de com mesurar l'amor i compromís d'una força política a la nació i la pàtria del seu país, mostren fàcilment que les dretes "superpatriotas" espanyolistes i catalanistes suspenen espectacularment. Si analitzem l'impacte de les polítiques públiques dutes a terme per les dretes nacionalistes espanyoles i catalanes, que es presenten amb enorme arrogància com les defensores de la pàtria, es veu clarament que han estat elles les que han estat imposant les polítiques neoliberals que han malmès enormement la qualitat de vida i benestar de les classes populars que són la majoria de la població espanyola i catalana. El PP i el PSOE que es presenten com els defensors de la unitat d'Espanya han fet un mal enorme amb l'aplicació de reformes laborals i retallades de despesa pública a la població. I una situació idèntica ha passat a Catalunya amb el partit del Sr. Artur Mas i el seu deixeble, Puigdemont, que controlen els aparells de la Generalitat de Catalunya, incloent-hi els seus mitjans de comunicació. Tots dos partits han utilitzat les banderes per promoure els interessos de les minories privilegiades que tenen un enorme poder en la vida econòmica, política i mediàtica del país. Els seus equips econòmics són de clara sensibilitat neoliberal que és la ideologia del món empresarial davant del món del treball. No per casualitat, aquests dies de gran tensió nacional, TV3 promovia de forma expressa tal neoliberalisme, a través d'un programa de promoció del neoliberalisme dirigit per l'economista més neoliberal i independentista de l'establishment català. Un cop més, les dretes que es presenten com les defensores de la pàtria, han utilitzat les seves banderes per distreure la ciutadania i que aquesta se centri en els temes nacionals a costa dels socials. Així de clar.