Vicenç Navarro
Catedràtic de Ciències Polítiques i Polítiques Públiques. Universitat Pompeu Fabra
És una llàstima que no els principals mitjans d'informació espanyols no hagin explicat els orígens de la celebració del 8 de març com el Dia Internacional de la Dona (DID), encara que en vista de l'enorme èmfasi a despolititzar la festa i el moviment feminista que ha existit en aquests mitjans pot entendre's aquest silenci. En realitat, les dones que van iniciar el moviment que va conduir al fet que el 8 de març fos el dia que a nivell mundial celebrés la causa feminista van ser dones profundament polititzades, de fortes conviccions socialistes, que volien celebrar la lluita de les dones treballadores contra la seva opressió i doble explotació, com a dones i com treballadores. Aquelles dones, que van iniciar aquest moviment, van veure que la lluita per l'emancipació de la dona estava relacionada amb la lluita per l'alliberament de la classe treballadora. Van sostenir que, sota el capitalisme, l'explotació de gènere i l'explotació de classe estaven nítidament relacionades.
Què va passar un 8 de març?
El 8 de març del 1908, les treballadores de la fàbrica tèxtil Cotton, a Nova York, es van declarar en vaga per protestar per les pèssimes condicions de treball, i es van tancar a la fàbrica. L'amo va tancar les portes de la fàbrica i es va calar foc a l'edifici, en un acte que va causar la mort de 129 dones treballadores. El fum de l'incendi era violeta, el mateix color de les teles que treballaven les dones. Això explica que aquest color sigui el color de l'ensenya del moviment feminista.
Va ser així com es va iniciar la lluita per aconseguir el dret de les dones a poder sindicar-se, aconseguint-ho un any després. Les dones socialistes que ho van aconseguir havien també fet seva la lluita per aconseguir el vot per a la dona.
L'heroica lluita de les treballadores nord-americanes es va donar a conèixer a tot el món. I va ser més tard quan aquesta data va ser declarada com el Dia Internacional de la Dona, per recordar la lluita d'aquelles dones. Les que primer ho van proposar van ser dones socialistes europees, dones pertanyents a la II Internacional Socialista, que es van constituir en una associació, dins d'aquesta Internacional, anomenada International Socialist Women’s Conference (ISWC). Va ser al 1910 que la ISWC va proposar que el 8 de març fos declarat el Dia Internacional de la Dona, cosa que va ser aprovada per la II Internacional Socialista.
Les arrels socialistes del DID
Aquest dia -8 de març- i aquesta festa van tenir un significat especial el 1917, a Rússia, ja que aquell dia dones treballadores a la ciutat de Petrograd, quan celebraven el dia internacional de la dona, van sortir al carrer demanant pau i pa, la qual cosa va originar una vaga global en aquella ciutat que es va convertir en una insurrecció, la qual va iniciar els passos perquè tingués lloc més tard la Revolució Bolxevic. Pravda, el diari bolxevic, va escriure que aquell moviment de les dones va ser l'espurna que va iniciar la revolució. Deia Pravda que "el primer dia de la revolució va ser el dia de la dona... les dones... van decidir la destinació de les tropes; van ser elles les que van anar als barracons, van parlar amb els soldats, i aquests es van unir a la Revolució... Dones, us saludem!".
I més tard, l’any 1922, en honor als fets del 8 de març de 1917, l'Estat soviètic va declarar el 8 de març com el Dia Internacional de la Dona (DID), un dia que va ser establert com a festiu nacional des de llavors a tots els països socialistes. Més tard va ser acceptat com a DID per les Nacions Unides.
Aquest dia també va ser celebrat pels partits de sensibilitat socialdemòcrata (que més tard van tenir la seva màxima expressió als països escandinaus), a on les dones socialistes van jugar un paper clau en el desenvolupament del que les feministes d'avui anomenarien els serveis públics de cures. Una d'aquestes persones va ser l’Alva Myrdal, que va tenir un enorme impacte en el desenvolupament d'aquesta dimensió de l'Estat del benestar a Suècia, dimensió que a Espanya rebria el nom de serveis d'atenció a la família, com les escoles bressol i els serveis domiciliaris (i que jo he anomenat el quart pilar del benestar, completant els altres tres pilars: el dret a la sanitat, a l'educació i a les pensions), que han caracteritzat aquests països del nord d'Europa (veure "El cuarto pilar del estado del bienestar", Público, 15.10.09).
El model feminista liberal i les seves limitacions
A on els drets de les dones (i dels treballadors) van ser sempre més limitats va ser als EUA. L'inici de la Guerra Freda va tenir un impacte negatiu sobre la commemoració d’aquest dia, ja que es va deixar de celebrar a gran part dels països els governs dels quals van identificar aquesta festivitat amb la tradició socialista (be fos la leninista o la socialdemòcrata). També es va deixar de celebrar l’1 de maig com el dia del treball. I ha estat només des de fa uns vint anys que aquest dia (el 8 de març) ha passat a ser, de nou, un dia de celebració i reivindicació (no així l’1 de maig, que continua prohibit). Com bé diu Mary Davis, professora d'història del treball de la University of London, en el seu article del qual he extret part dels fets citats en aquest article, "The origins of International Women’s Day", publicat a la revista People’s World (08.03.18), aquesta data va ser una data que intentava homenatjar totes les dones que van lluitar per alliberar la dona treballadora de la seva doble explotació, com a dona i com a treballadora.
L'absència d'una cultura socialista en la vida política i cultural dels Estats Units explica, en part, la seva escassa politització en grups i moviments socials de caràcter contestatari i profundament transformador. Els seus assoliments quant al desenvolupament de polítiques públiques que beneficien les dones han estat enormement limitats. Els drets de la dona (i dels treballadors) són molt escassos.
Les organitzadores de la Vaga de Dones eren hereves de les que van fundar el 8 de març com a DID
El manifest que convocava a la vaga feminista a Espanya és hereu d’aquests moviments. Convocar la vaga del 8 de març d'aquest any estava clarament inspirat pels orígens de les dones que van establir el 8 de març com el DID. La seva identificació del patriarcat i el capitalisme com els adversaris de l'alliberament de la dona encaixa perfectament amb els orígens d'aquest moviment. I aquesta definició està carregada de raó. La idea fonamental del projecte socialista és l'establiment d'una societat en la qual el principi bàsic sigui "a cada persona segons la seva necessitat, i de cada persona segons la seva habilitat". Aquest principi és oposat al principi capitalista liberal que sosté que a cada persona segons els seus ingressos, sent el mercat, i no el conjunt de la societat, el que defineix la distribució dels recursos. D'això es deriven diferències molt notables entre les polítiques públiques amb objectius feministes inspirades pels partits de tradició socialista (siguin socialdemòcrates o comunistes), que emfatitzen la intervenció de l'Estat, i les polítiques públiques feministes inspirades per partits conservadors i liberals, les quals prioritzen el seu caràcter privat i en defensa del mercat. Les dades empíriques fàcilment accessibles mostren les diferències en les polítiques públiques seguides per les sensibilitats socialistes, d'una banda, i les capitalistes liberals, per l'altre. Han estat els primers -els partits de tradició socialista- els que sempre han fet seva la universalitat de beneficis per a homes i per a dones, incloent els drets laborals, socials i polítics de la ciutadania, i els que, com a part del seu compromís amb la igualtat, han estat més sensibles cap a la causa feminista. És per aquest motiu que aquests drets estan més desenvolupats als països nòrdics d'Europa, a on aquells partits han governat durant períodes més llargs de temps. I han estat els partits conservadors i liberals els que han promogut menys drets per a la dona i per a les treballadores. El cas citat dels EUA és un clar exemple d'això. És el país amb menys drets per a les dones al món capitalista desenvolupat. Només un exemple: el dret a la baixa per maternitat amb sou complet amb prou feines existeix, i té el temps i el salari més baixos d’aquests països.
Com ja he dit anteriorment, és ben sabut que una de les polítiques públiques que ha estat promoguda amb més intensitat per les feministes socialistes és el que vaig definir en el seu moment com el quart pilar del benestar, que inclou les escoles bressol i els serveis domiciliaris (que permeten a la dona combinar el seu projecte professional amb la seva responsabilitat familiar). Aquestes i altres polítiques públiques estan molt desenvolupades als països del nord d'Europa, i en canvi estan poc desenvolupades als del sud i als EUA. I així, moltes altres intervencions. Per aquest motiu les autores del manifest que convocava a la vaga la setmana passada del 8 de març tenien tota la raó. No cal dir que queda molt per fer als països a on les esquerres són més poderoses, però és un error ignorar que les coordenades polítiques juguen un paper clau en la configuració dels drets de les dones (i dels homes). Voler despolititzar aquests moviments és voler canviar els seus orígens i el seu caràcter transformador.