Després del 155, a per la quota basca!

21 Nov 2017
Compartir: facebook twitter meneame
Comentaris

Fernando López Agudín

Aprofitant l’onada involucionista que travessa Espanya, després de l’aplicació del 155 a Catalunya, Albert Rivera posa el punt de mira de l’escopeta nacional en el contingent basc. C’s votarà en contra de la seva aprovació dijous que ve al Congrés dels Diputats. Fins el dia d’avui qüestionat només pel grup extraparlamentari UpyD, sota la direcció de Rosa Díez, torna a ser posat en qüestió i inserit en el seriós procés de recentralització que comença avui a rellançar-se a l’Estat espanyol des del clar desafiament de la Generalitat. No serà votat, per descomptat, més que pels parlamentaris de C’s, potser, pels del grup Compromís, després de la recent i important manifestació d’uns 60.000 valencians per reclamar un finançament autonòmic menys injust; però aquesta votació sobre el contingent basc tira encara més llenya al foc català.

La relectura de les obres de José Antonio Primo de Rivera per Rivera sobre “la unitat de les terres i els homes d’Espanya” està sent summament rendible, segons tots els sondejos electorals, per a C’s. Amb Rajoy i Sánchez a remolc, que avalen l’estratègia de C’s, no hi ha res més lògic que l’intent de Rivera de catalanizar el privilegi fiscal basc, atès l’excel·lent resultat que li ha donat la denúncia del sobiranisme català. Perquè tot el discurs crític de C’s contra el nacionalisme a Barcelona és sempre extrapolable a Bilbao. Que sigui constitucional el Concert Basc, eix de l’actual quota, no representa cap dificultat ja que si el clan del 155 parla de la reforma constitucional seria el moment i l’hora, en opinió d’Albert Rivera, d’igualar fiscalment les terres i homes d’Espanya.

No es tracta tant d’acabar ara amb aquesta quota basca com de rendibilitzar electoralment la seva existència. La proposta de Rivera és tot un torpede contra la línia de flotació electoral d’un Mariano Rajoy necessitat, a més, que el Lehendakari el mantingui a la Moncloa votant els Pressupostos Generals de l’Estat a canvi del cuponazo. No diguem de Pedro Sánchez que, igualment, necessita el suport de C’s per governar la taifa andalusa, sempre molt atenta a la retòrica contra tot nacionalisme que no sigui l’espanyol. La unitat política del clan del 155 no exclou la competència electoral entre PP, PSOE i C’s i, per tant, Rivera malda per intentar omplir el seu cistell electoral amb tots els vots que aconsegueixi arrabassar en els feus populars i socialistes.

La gens ni mica santa trinitat del 155 es troba prou dividida des que van començar a intervenir Catalunya. Qui va a rendibilitzar la intervenció catalana? i quan cal cobrar els interessos? són les dues preguntes que els divideixen o, millor dit, que separen el PP de Cs, atès que el PSOE no va més enllà de ser un avalista de Rajoy. Rivera acompanyat d’Aznar, i uns altres importants actius del PP, estimen que ha de ser només la dreta qui se’n porti els dividends electorals; Rajoy escortat per Sánchez i la dreta catalana i basca creuen, d’altre costat, que l’avarícia de Rivera comporta el seriós risc de trencar el sac de la dreta i, per tant, han de compartir les rendes de les properes eleccions amb els socis catalanistes, basquistes i avalistes socialistes que decoren democràticament l’aplicació del 155.

La data de les urnes també els separa. Albert Rivera vol que s’obrin no més enllà de la pròxima primavera. El seu pretext és que és molt necessari un govern que compti amb el suport massiu de tota la dreta, per continuar afrontant el problema català després de les eleccions catalanes del proper 21 de desembre, que no resoldran res. O sigui, Rivera pretén lligar curt a Rajoy. La Moncloa, pel contrari, desitja allargar la legislatura fins el 2019 amb l’esperança que el contaminat clima polític actual vagi difuminant-se fins llavors. Igual pensa Sánchez. Unes urnes a la primavera aplanarien el camí a un govern PP-Cs, mentre que unes urnes en el 2019 li permetrien consolidar la unitat del PSOE amb la dreta de Rajoy a Madrid, la dreta de Durán Lleida a Barcelona i amb la dreta de Rivera a Andalusia.

En aquesta lluita pel poder, només intenten establir la seva hegemonia en el clan del 155. La quota basca no és més que, si més no de moment, un arma destinada a captar vots del nacionalisme espanyol i obstruir les maniobres de la Moncloa. Res els divideix excepte el fixar, variar, o alterar la correlació de forces internes. Rajoy, Rivera i Sánchez, estan amb el 155, el 135 , la Corona i l’Ibex-35. El seu ja irresoluble problema és que Rajoy ha convocat massa aviat les eleccions catalanes perquè el 21 de desembre pugui ser diferent del 20 de desembre. Ja ho assenyalava Aznar a aquests tres mosqueters de la intervenció quan els advertia que si aquestes urnes oferien un resultat semblant a l’existent avui, Rajoy, Sánchez i Rivera no estarien en igual situació sinó pitjor.


comments powered by Disqus