La solució Domènech

02 Dec 2017
Compartir: facebook twitter meneame
Comentaris

Miguel Guillén Burguillos

Ara que es van acostant inexorablement les eleccions catalanes del 21 de desembre, intentaré parlar d’una possibilitat remota però no impossible: que Xavi Domènech es converteixi en President de la Generalitat. Sí, ho sé, les (maleïdes) enquestes no donen a Catalunya en Comú Podem més d’un 11% dels vots i, en el millor dels casos, 13 diputats. Uns resultats clarament modestos, en la línia dels aconseguits per Catalunya Sí Que Es Pot el 2015 o en legislatures anteriors per ICV-EUiA, res a veure amb les victòries d’En Comú Podem a les generals de 2015 i 2016. Amb 13 diputats, se’m dirà amb raó, no hi ha possibilitat d’investir President el teu candidat. Però si la política ens ha ensenyat alguna cosa en els últims temps és precisament que res no és impossible, especialment a la Catalunya del processisme. Només un exemple: algú s’hagués imaginat que el gener de 2016 Junts pel Sí i la CUP investissin President un militant de Convergència que anava de número 3 per la província de Girona i que era pràcticament desconegut per a la majoria de ciutadans del país?

I per què Xavi Domènech, malgrat tot, pot acabar sent el nou President de la Generalitat? En primer lloc, vull expressar una intuïció: els resultats de Catalunya en Comú Podem crec que no seran tan modestos com assenyalen les enquestes publicades fins ara. Difícilment arribaran als 20 diputats (qui sap!), però tinc la sensació que si la candidatura d’esquerres fa una bona campanya, com va fer en les dues últimes eleccions generals, tindrà molt a guanyar (recordem que, abans de les generals de 2015, van ser molt pocs els que van vaticinar la victòria d’En Comú Podem). El paper i el protagonisme de Domènech, i també d’Ada Colau, sembla decisiu. Compten amb la gran dificultat i el gran repte de voler situar l’eix social en el centre del debat (Catalunya Sí Que Es Pot no va ser capaç d’aconseguir-ho el setembre de 2015), però és indubtable que, després dels últims i vergonyants esdeveniments, molts catalans tenen la sensació que va sent hora d’abandonar el monotema i tornar a parlar dels problemes reals de les classes populars. Ja es veurà què acaba passant en campanya…

Moltes enquestes coincideixen que ni el bloc independentista unilateralista (ERC, Junts per Catalunya i la CUP) ni el bloc constitucionalista (Ciutadans, PSC i PP) sumaran majoria absoluta d’escons. Tinc els meus dubtes que ERC, JxC i CUP no arribin als 68 diputats, però hi ha una tendència fàcil d’extreure de les darreres enquestes: aquest bloc, a mesura que passen les setmanes, va perdent força. Si aquest fet s’acaba produint, el paper de Catalunya en Comú Podem serà decisiu, com ho va ser el de la CUP la legislatura passada. I aquí entraríem en un escenari absolutament nou, perquè els Comuns només donaran suport a un President o a una Presidenta d’esquerres. Els seus portaveus ho han dit molt clar en els últims dies: no donaran el seu suport ni a l’antiga Convergència, ni a Ciutadans, ni al PP. Si finalment, com tot sembla indicar, ERC és la força amb més diputats, els Comuns hauran de decidir si investeixen Oriol Junqueras o Marta Rovira (ja es veurà qui dels dos). Però què passaria si els resultats d’ERC no són tan bons com s’espera i, en canvi, Catalunya en Comú Podem dóna la sorpresa i queda per sobre del PSC? Què passaria si ERC, Comuns i PSC sumessin una majoria suficient d’escons i es plantegessin seriosament la possibilitat d’arribar a un acord d’investidura? Quina condició podrien posar els d’Iceta? Aquí opino que està la clau: el PSC podria acabar exigint la “solució Domènech”, que podria acabar sent el candidat de consens per a la investidura. Una solució que acceptaria ERC? Difícil, molt difícil, però no impossible. La resposta, bastants dies després del 21 de desembre.


comments powered by Disqus