Ahed: la clatellada que ha sacsejat la moral de l’exèrcit israelià

Javier Díaz Muriana

El seu nom és Ahed, té tan sols 16 anys i s’ha convertit en la nova cara de la resistència a Palestina. Ahed Tamimi va ser detinguda el 20 de desembre en una batuda nocturna en el qual els soldats israelians van irrompre a la seva casa per portar-la-hi. El que ha precipitat la seva detenció és un vídeo en el qual la jove adolescent li dóna una clatellada a un soldat israelià. Una sonada clatellada que s’ha sentit a tot Israel com una humiliació al seu exèrcit, la institució més important del país. Un senyal de rebel·lia davant l’ocupació que Israel no podia deixar sense càstig.

El càstig, com sol fer Israel, sempre és col·lectiu. També van detenir a la seva cosina Noor, que viu un parell de cases més a baix. Dies després van detenir a la seva mare, Nariman, quan acudia a visitar-la a la presó, i fa tan sols una setmana van detenir a la seva tia Manal, alliberada ahir després de passar 7 dies entre reixes.

Malgrat ser una adolescent, Ahed està sent jutjada a un tribunal militar israelià amb una taxa de condemna superior al 99%. Des de 2012, els militars israelians han detingut a una mitjana de 700 nens palestins cada any, i més de tres quartes parts d’ells han sofert algun tipus de violència física després de la seva detenció, com a tortures. En l’actualitat, hi ha més de 400 nens i nenes palestins en presons d’Israel.

Durant el seu judici, el fiscal del tribunal militar ha presentat 12 càrrecs contra ella, entre els quals es troben amenaçar de pegar a un soldat al moment de l’arrest, impedir que un soldat faci el seu treball, incitació, tirar objectes als soldats o parar a un soldat.

Les dones Tamimi

Les dones de la família Tamimi han liderat la resistència pacífica al seu petit poble, Nabi Saleh, habitat per poc més de 600 persones a escassos 50 quilòmetres al nord de Ramallah i envoltada de colònies israelianes. Un altre lloc qualsevol de la Palestina ocupada si no fora pel protagonisme femení en la resistència contra l’ocupació i per la imatge que s’han guanyat les Tamimi des de molt petites, brindant alguna de les imatges més irritants per a la credibilitat de l’exèrcit israelià.

Va ocórrer l’agost de 2015. La nena, vestida amb la samarreta rosa de “piolín” és Ahed i tan sols tenia 14 anys. Defensava a Mohammad Fadel Tamimi, el seu cosí de 12 anys, de ser arrossegat per un soldat a les presons de l’ocupació.

Dos anys més tard i hores abans de la famosa bufetada que li ha retornat a la palestra mediàtica, el seu cosí Mohammad rebia un tret en el cap que ho ha mantingut entre la vida i la mort i li ha provocat greus seqüeles per a tota la vida.

Dies abans d’aquesta bufetada els soldats tornaven a entrar en Nabi Saleh, el seu petit poble, com de costum, com fan cada setmana des de fa dècades, a sembrar por i terror arreu. A les terres d’accés al poble, els casquets dels gasos lacrimògens, les bombes de so, les bales de goma i de munició real competeixen en presència amb l’herba. Els Tamimi els recullen i els exposen per denunciar-ho abans els mitjans. Sovint l’aire és irrespirable, sobretot per als visitants, periodistes i activistes. No per a ells, ja estan acostumats. És el seu dia a dia, el dia a dia pel qual eduquen als seus fills amb l’objectiu que no tinguin por. Perquè tenir por a la teva pròpia terra significa donar-los la teva vida a l’intrús, a l’ocupant estranger.

Per això Israel tem a aquesta nena de 16 anys, perquè el seu desafiament ataca al cor de l’ocupació i desemmascara la veritable naturalesa d’aquesta, la d’un gran exèrcit d’ocupació estranger contra una població indefensa. Una imatge que deslegitima les violències que exerceix Israel contra els palestins com ja ho va fer a la primera i segona intifada les fotos i vídeos de nens llançant pedres als tancs. Una cosa que Israel no pot permetre que torni a ocórrer.

Però el que més irrita al govern de Netanyahu és que Ahed es converteixi en un exemple per a una generació que hauria de, per a Israel, oblidar l’ocupació, sumir-se en la rutinària deshumanització dels llocs de control militars, les batudes nocturnes, les detencions, humiliacions constants i la discriminació racial. La generació de la transferència voluntària, una generació que hauria d’haver normalitzat l’ocupació, com ho ha fet la comunitat internacional i que troba en Ahed un esperó per a la rebel·lia, per a la insurrecció. Un exemple a seguir.

La detenció de les dones Tamimi és també un símptoma de la guerra d’Israel contra les dones. Una guerra que demostra que la fortalesa de la resistència resideix en les dones, perquè són elles les que estan mantenint la memòria viva, una cosa que dècades de neteja ètnica continuada no han pogut aconseguir, a pesar la judaïtzació de la palestina històrica. Una memòria que transmet no solament l’idioma i la cultura, sinó també el record viu dels llocs de procedència dels refugiats, aquells pobles arrasats per tropes sionistes durant la Nakba “El Desastre”, fa 70 anys. Una memòria que perviu en la nova generació de palestins als quals avui posa rostre una jove de 16 anys amb una llarga cabellera rossa.

Ja han passat més de dues setmanes des de la detenció d’aquesta jove heroïna, la Malala palestina, amb un silenci mediàtic en occident mesquí i sepulcral. On estan les organitzacions de drets humans per reivindicar la figura d’Ahed en la construcció de referents d’apoderament de la dona? On estan les organitzacions feministes per sortir a la palestra i demandar boicot a Israel davant la detenció d’una noia exemple de lideratge, autonomia i lluita per l’emancipació?

La guerra d’Israel contra les dones i les nenes que resisteixen de forma activa l’ocupació exigeix una resposta internacional sòlida i sense fissures. Una resposta que porti de forma explícita una estratègia global que respecti les estratègies locals: impulsar la campanya de boicot a Israel des de les organitzacions feministes com una forma d’acabar amb totes les formes d’opressió, inclosa l’ocupació.