Idees per no provocar depressions entre els pròxims en el 2108

Joseba Achotegui. Psiquiatra. Psicoterapeuta. Professor titular de la Universitat de Barcelona

Tal com ha assenyalat el filòsof coreà-alemany Buyng Chul-Han, vivim en la societat del cansament, i avui el que ens fa por ja no és la bogeria sinó la depressió. Ja no vivim la societat disciplinària que descrivia Foucault, una societat de casernes, fàbriques i manicomis. Avui, la depressió, aliada a la seva fidel acompanyant, l’ansietat, s’ha convertit en el gran temor de la nostra societat, un model social que genera i potencia la por a ser perdedors, losers.

Davant d’aquesta situació vull plantejar algunes idees per mirar de prevenir la depressió. Però no ho faré seguint el model estàndard habitual, que es centra en potenciar la protecció de l’individu enfront de la depressió. El meu plantejament serà més social, ja que atès que tots interactuem, tots som agents de salut o de malaltia. I em centraré, seguint el model evolucionista, en destacar el nocius i tòxics que podem ser pels altres, moltes vegades inconscientment, i com podem evitar-ho.

Un dels contextos més implicats en generar depressions és el de les situacions de competició. A la naturalesa hi ha situacions de cooperació i situacions de competició. I quan en la competició es surt derrotat, que el perdedor accepti la realitat que ha perdut  li permet no continuar la batalla fins el final amb el risc que això suposa de greus pèrdues o lesions o fins i tot la mort. Però és molt important que el guanyador no s’acarnissi amb el derrotat, el respecti i no l’humiliï. Que tots dos, guanyador i derrotat, continuïn després col·laborant.

És a dir, l’important és veure com es produeix aquesta vivència de la derrota, aquesta “subordinació”, que és a més temporal, circumstancial. Davant d’aquesta situació nombrosos investigadors postulen que l’evolució ha seleccionat un mecanisme denominat IDS (Involuntary Defeat Strategy: estratègia involuntària de derrota) que permet automàticament que l’animal derrotat s’adapti a la situació, tal com s’ha demostrat experimentalment.

De totes maneres, cal no caure en l’anomenada fal·làcia biologista, que assenyala que els humans no tenim per què regir-nos per les lleis de la naturalesa, sinó que hem construït l’ètica per estructurar els nostres codis de valors. Però conèixer que portem en els nostres gens, producte de la selecció natural, aquest mecanisme, l’IDS, és molt rellevant des de l’àrea de la salut mental.

Per exemple, a nivell humà, també hem de tractar amb l’èxit o la derrota. Així, si diverses persones competeixen per un lloc de direcció, òbviament no totes poden aconseguir-ho. Però si el vencedor, o el grup, humilia el que ha perdut la competició, això perpetua el seu sentiment de fracàs, disminuint la seva autoestima i aquesta podria ser una de les causes de la depressió. No obstant això, si el derrotat és respectat i compta amb el suport del grup, pot anar superant la situació, elaborant-la i abordant noves metes.

Hi ha molts exemples de situacions de subordinació temporal: en un vol o una travessia en vaixell acceptem que el capità dirigeixi les operacions a bord, no podem opinar tots els passatgers a mà alçada sobre a quina velocitat és millor anar en una tempesta o en quin pista de l’aeroport volem aterrar. Hi ha qui dirigeix ​​la nau i ho acceptem. Però aquest comandament, té una potestat temporal i no pot fer el que li doni la gana amb el “poder” que li hem delegat.

Aquesta subordinació que acceptem en la travessia és adaptativa, reversible, moderada i no brutal. Però si aquesta subordinació es perpetua i es realitza de manera despòtica, enfonsa els subordinats i dóna lloc a depressió.

Se sap des dels anys setanta que la depressió és més freqüent en les classes populars sotmeses a situacions vitals més dures, entre elles la subordinació amb freqüència humiliant i repetitiva. Tenir en compte aquests plantejaments evolucionistes és, sens dubte, interessant des de l’àrea de la salut mental i ens pot ser d’ajuda per no provocar depressions als nostres cercles pròxims. Quan hem de competir i guanyem, o quan algú al nostre voltant les coses no li van bé, no només és important donar suport al loser per empatia i afecte, sinó que avui tenim dades que ens mostren també que estem ajudant a prevenir la depressió.

Per llegir més sobre el tema: Leon Sloman i Paul Gibert Subordination and Defeat. Psychologycal Press, N. York, 2010

jachoteguil@gmail.com