L’estrès límit de viure indocumentat i la mort de Mame Mbaye

Torn de paraula

Joseba Achotegui. Psiquiatra. Psicoterapeuta. Secretari General de la Secció de Psiquiatria Transcultural de l’Associació Mundial de Psiquiatria i professor titular de la Universitat de Barcelona

Viure, millor dit malviure, més de 10 anys com a immigrant indocumentat suposa un greu risc per a la salut perquè constitueix una de les majors situacions d’estrès imaginables. Totes les àrees vitals es troben profundament afectades: l’àrea familiar, l’àrea de la seguretat física, l’àrea social, l’àrea lingüística i cultural, l’àrea relacional.

La mort a Madrid fa uns dies de Mame Mbaye, un home jove d’origen senegalès que portava més d’una dècada indocumentat a Espanya ens interpel·la com a societat. Quina classe de programes d’integració hi ha en aquest país quan una persona pot arribar a estar fins a deu anys vivint sense papers?

Viure indocumentat és una forma extrema d’estrès que dóna lloc a greus afectacions a  diferents àrees:

-L’àrea familiar, perquè aquestes persones estan separades durant anys dels seus éssers estimats, no poden portar els seus fills, ni veure els seus familiars. Hi ha una ruptura de l’instint de la inclinació, un instint fonamental dels humans tal com van assenyalar els treballs de Bowlby i Ainsworth.

-L’àrea de la seguretat física, ja que viuen en situació d’indefensió radical, podent ser sotmesos a abusos de tot tipus, ja que no són considerats com a subjectes de drets al país on viuen.

-L’àrea social, amb la condemna a viure en situacions d’explotació laboral per no poder accedir al mercat de treball en condicions legals, barreres per a l’accés a l’habitatge, a l’assistència sanitària….

-L’àrea lingüística i cultural, amb les dificultats per relacionar-se amb els autòctons, pel temor a ser expulsats, dificultant enormement la integració en la cultura del país d’acollida. Com em deia un immigrant al que ateníem a Barcelona, en preguntar-li com li anava l’aprenentatge de la llengua del país d’acollida: miri doctor, és que en el treball clandestí es parla molt poc, sap vosté?

-L’àrea relacional. Moltes d’aquestes persones viuen amagades, són invisibles, són els “ningú”, com l’Ulisses a l’Odissea.

Sabem que l’estrès crònic dóna lloc a profundes alteracions físiques i mentals. Els humans tenim molts mecanismes per afrontar bé l’estrès agut, però l’estrès crònic ens és molt més difícil de suportar, ja que afecta de manera molt rellevant, entre altres àrees físiques, a les defenses immunològiques, i incrementa els riscos de trastorns cardiovasculars i metabòlics. També a nivell psicològic, tal com he assenyalat en altres articles en aquest mateix bloc, aquesta situació dóna lloc a un gran sofriment psicològic que incrementa el risc de patir un trastorn mental en les persones que tenen vulnerabilitat a l’àrea de la salut mental.

Així doncs, és molt important esclarir totes les circumstàncies que van envoltar la mort de Mame Mbaye, però no només ens interpel·len les circumstàncies de la seva mort. També ens interpel·len les circumstàncies en les quals aquest país va marcar la seva vida, portada fins una situació d’estrès límit i inhumà.