Cinquanta aniversari de Luther King i noves formes de racisme

Joseba Achotegui

Psiquiatra. Psicoterapeuta. Secretari General de la Secció de Psiquiatria Transcultural de l’Associació Mundial de Psiquiatria i professor titular de la Universitat de Barcelona

Al món actual, no només persisteix activament el clàssic i vell racisme, el que va acabar amb la vida de Martin Luther King el 1968, fa ara 50 anys, sinó que durant aquest període de temps s’han afegit noves variants d’aquesta xacra social, tal com exposaré molt breument a continuació.

Martin Luther King, premi Nobel de la Pau, va ser assassinat d’un tret a la gola (tot un símbol de l’intent de fer callar la seva veu en defensa dels afroamericans) quan lluitava a Memphis contra el racisme que discriminava greument els treballadors negres de la neteja d’aquesta ciutat de Tennessee. Només com a mostra de la situació de la població afroamericana en aquesta època cal recordar que el seu sou era la meitat que el de la població blanca.

Avui, cinquanta anys després, com a conseqüència de la lluita antiracista i de la pressió del llenguatge “políticament correcte” el racisme clàssic ha tingut en els darrers anys més dificultats per expressar-se, i han sorgit al meu entendre, noves formes de racisme, entorn del que s’acostuma denominar com a racisme cultural.

Així, és freqüent que, tant als mitjans de comunicació com en ambients acadèmics, socials, etc. tingui lloc una gran sobrevaloració del concepte de cultura, amb plantejaments que consideren que les persones estan determinades pel mitjà en el qual neixen, marcades podríem dir a foc pels valors de la societat en la qual han crescut, de manera que sempre seran així. Però, si acceptem aquest plantejament, quina diferència té aquest concepte de cultura, del concepte de raça? Cap.

Avui, afortunadament, ja es parla menys de la raça negra o àrab per exemple, com a explicació dels comportaments, però s’atribueix a la cultura la causa que determina com actuen les persones, sense marge per a la individualitat, les característiques personals, etc. És a dir s’utilitza el concepte de cultura en el sentit més fort possible.

Així, per exemple, des d’aquest racisme cultural, un marroquí, o una persona de cultura àrab només pot pensar, sentir…en el marc que li dóna la seva cultura d’origen, a la qual queda sotmès per sempre, visqui el que visqui després, perquè tot s’explica a partir d’aquest concepte, de la mateixa manera que abans, en l’època de Martin Luther King, era la raça la que determinava a la persona.

Per descomptat, des d’aquesta perspectiva s’entén la identitat cultural com alguna cosa estàtica, fixa, inamovible. Quan, la identitat és dinàmica, es troba en permanent interacció, és construcció i deconstrucció, a través d’un procés personal, en el qual és molt important a més respectar i recolzar la llibertat del subjecte per escollir, en la mesura del possible, el seu propi camí.

Però a més d’aquest reduccionisme tan radical, moltes vegades el propi concepte de cultura que s’utilitza està falsejat. Perquè es planteja que cada cultura és un ens pur, diferent, quan en realitat les pròpies cultures són el resultat d’intensos mestissatges, les cultures són mixtes. En realitat les cultures comparteixen nombrosos aspectes d’unes i les altres, no són tan diferents, perquè la humanitat ha compartit nombrosos aspectes al llarg de la història, una història que s’ha desenvolupat en contacte, una història en bona part compartida. Així, per exemple, una part rellevant de la cultura espanyola i la marroquina són comunes perquè entre els dos països hi ha hagut un intercanvi incessant a nivell cultural, humà, social…..com no podia ser d’una altra manera entre dos territoris veïns i que s’han comunicat entre si des de fa milers d’anys, des que tenim les primeres dades històriques. Així, com és sabut, el 10% de les paraules espanyoles són d’origen àrab.

Considero que aquest cinquanta aniversari de l’assassinat de Martin Luther King, un dels més rellevants defensors dels drets dels afroamericans, és un bon moment per reflexionar sobre el racisme, tant en les seves velles formes com en les seves noves expressions.