Sense Felip VI no hi ha diàleg

Fernando López Agudín

Periodista i analista polític

Tal dia com avui 22 de juny, Felipe VI hauria d’haver-se trobat a Tarragona amb Quim Torra, si hagués atès la sol·licitud d’entrevista que li van formular per carta pública els tres últims presidents de la Generalitat, però tal petició ha estat desoïda pel Cap de l’Estat. Segons un portaveu de la Casa Reial, correspon ara al president del Govern decidir si tal reunió ha de produir-se; en conseqüència, passen la pilota política de la Zarzuela a la Moncloa, que cita el president el proper 9 de juliol. Causa estupor que no sorpresa, la diligència amb la qual el Borbó va fer gala en avalar la càrrega policial de l’1 d’Octubre, amb el “parte” televisat del 3 d’Octubre, i la dilació amb la qual es desentén, aquest 21 de juny, de l’anunciat diàleg del president del Govern amb el president de la Generalitat.

Catalunya, per a ningú és un secret, és un problema d’Estat; no d’aquest o aquell govern. Ho va ser amb Alfons XIII, Primo de Rivera, Azaña, Franco, Joan Carles I, i ho és ara mateix amb Felip VI. Cap president de Govern de govern ha pogut mai canalitzar-ho per mancar, òbviament, de competències. Demanar-li, doncs, a l’actual president Pedro Sánchez el que cap d’aquests caps d’Estat va poder resoldre és, a més d’injust, un brindis al sol. Evidentment, cap govern pot dialogar amb el sobiranisme català sense comptar amb el suport de l’Estat. Quan Felip VI nega a Pedro Sánchez l’escut que li va brindar a Mariano Rajoy, està negant-li una protecció indispensable. Si a l’octubre el Borbó va emparar el PP, en aquest juny el Borbó desempara el PSOE.

Es va equivocar Felip VI a la tardor, i torna a equivocar-se el primer dia de l’estiu. Potser no es la seva intenció, però ho sembla. Just quan s’obre una feble, fràgil i incerta oportunitat de començar a superar la desafecció radical de més de la meitat dels catalans, amb altres responsables a la Moncloa i a Palau de la Generalitat, per què no s’alinea el cap de l’Estat, amb totes les cauteles, amb els qui tant a Madrid com a Barcelona lluiten per teixir punts de trobada? Certament, no és una bona notícia que l’Estat segueixi ancorat en el 3 d’octubre mentre el Govern es mou des de primers de juny. Si durant la transició Joan Carles I hagués demanat l’extradició de Tarradellas en lloc d’enviar al general Casinello a negociar, què hagués succeït al nostre país? Cap a on i com s’hagués desenvolupat la transició a la democràcia?

Cap dels bocamolls de Sánchez pot substituir el blindatge que tot cap d’Estat ha de donar a un president de Govern que afronta una crisi estatal. Sobre tot en un moment polític en el qual la caverna rugeix i es regira brutal contra una Moncloa predisposada a entaular un diàleg democràtic amb el parlament català. Ningú ignora, a més, les bones relacions de la Zarzuela amb Ciutadans; amb un Albert Rivera que, actualitzant el ‘pensamiento joseantoniano’, és el més ferm impulsor que el 21 de juny sigui una rèplica exacta igual del 3 d’octubre, com si en aquests últims llargs nou mesos no hagués succeït res i no estiguessin ben replets d’advertiments polítics per a catalans i espanyols.

En conseqüència, Sánchez queda nu políticament. Com pot exigir lleialtat a l’Estat, com la hi va exigir ahir a Hernando, portaveu del PP, si simultàniament el cap de l’Estat es desmarca, implícitament, de l’intent de diàleg que preconitza? Així està avui el panorama, en la vigilia  d’una nova ofensiva de tota la dreta, la de Ciutadans i la del Partit Popular, contra la propera reunió de Sánchez amb Torra, que ja comparen a aquelles que abans es van mantenir amb l’organització ETA. No és casualitat que l’esmentat portaveu hagi replicat al president del Govern afirmant que només seran lleials amb Espanya, la Constitució i el Rei, com si fos possible separar la lleialtat al cap de l’Estat de la lleialtat a l’Estat.

Com de lluny queda Felip VI d’aquest pacte de la Corona, proposat pel PNB des de la transició, que sens dubte signarien avui totes les nacions d’Espanya!. Just quan més es necessita un cap de l’Estat que ho sigui de tots els pobles que integren el plural marc estatal espanyol i que neutralitzi a tots aquells que posen pals a les rodes del Govern, Felip VI abandona Pedro Sánchez, que busca el diàleg dels espanyols amb catalans, bascos i gallecs. Perquè, encara que el pogués aconseguir, quin valor tindria avui un acord del Govern (Sánchez) amb el de Torra sense l’Estat (Felipe VI)? Igual que el 3 d’octubre el Borbó es va mullar amb Rajoy, el 21 de juny s’hauria d’haver  mullat amb Sánchez. La pregunta és: es mullarà?