El treball autònom a temps parcial o com acomodar la llei a la realitat

Carles Campuzano. Diputat del Partit Demòcrata (PDeCAT)

La cotització a temps parcial per als autònoms és una vella reivindicació i que per fi, des d’aquest 1 de gener, és un dret que els treballadors per compte propi poden sol·licitar exercir...  A no ser que el Govern del PP s’entossudeixi en tornar a ajornar l’entrada en vigor de la disposició legal que reconeixia ara ja fa gairebé cinc anys aquesta opció. Fou precisament un acord entre Convergència i el PSOE el que va incorporar la regulació de la cotització a temps parcial dels autònoms en la legislació estatal de la matèria, i que aquests darrers anys el Govern del PP ha mantingut paralitzat.

Fem un repàs a la qüestió. Des de fa gairebé vint anys, els autònoms han estat reclamant que el seu règim de la Seguretat Social s’equiparés en drets i protecció social al Règim General de la Seguretat Social. I durant aquests vint anys, lentament, amb dificultats i sovint amb inèrcies, incomprensions i prejudicis burocràtics s’ha anat avançant progressivament en aquesta equiparació. Justament la demanda de la possibilitat que els autònoms puguin cotitzar a temps parcial, és a dir, per les hores que efectivament treballen, és una demanda plantejada des de fa molts anys. No fou fins l’aprovació de la Llei 27/2011, sobre actualització, adequació i modernització del sistema de la Seguretat Social, que es contemplà una reforma de l’Estatut del Treballador Autònom que consagrava legalment aquesta possibilitat.

En concret, el text contemplava en la seva Disposició final X, que el treball autònom pogués realitzar-se a temps complert o a temps a parcial, i tot seguit establia que "considerando los principios de contributividad, solidaridad y sostenibilidad financiera, la Ley podrá establecer un sistema de cotización a tiempo parcial para los trabajadores autónomos, para determinadas actividades o colectivos y durante determinados periodos de su vida laboral. En su defecto, se aplicarán la disposición adicional séptima del Texto Refundido de la Ley General de la Seguridad Social sobre normas aplicables a los trabajadores contratados a tiempo parcial.

La previsió legal hi és, i és prou clara

Per a qui pot ser útil el temps parcial? Doncs fonamentalment per aquells autònoms que comptabilitzin una activitat per compte aliena amb caràcter principal amb una activitat per compte propi, de caràcter  més reduït. De fet, avui  ja existeix una regulació d’aquests supòsits i algunes millores; en l’actualitat, en el què es coneix com a règim de pluriactivitat, són al voltat de 100.000 les persones que es troben donades d’alta a la Seguretat Social. Certament aquests treballadors que combinen el treball per compte propi el treball per compte d’altri es poden beneficiar tant de reduccions de les seves cotitzacions quan s’excedeix d’una determinada quantia en concepte de doble cotització o bé de bonificacions quan es tracta d’autònoms que també treballen per compte d’altri  i es donen d’alta per primera vegada. Es tracta d’una regulació insuficient i que no ha acabat de resoldre bé les situacions de pluriactivitat, en la mesura que està feta des de la desconfiança i la por al frau, i que no permet, per les limitacions que té, que totes les persones que estan en la pràctica en situació de pluriactivitat estiguin donades d’alta. Una bona i realista regulació dels temps per aquestes persones ajudaria, sens dubte, a promoure més el treball autònom, facilitant la millora dels ingressos de professionals i posant en marxa nous negocis que podrien créixer amb més facilitat, generant nova ocupació i més ingressos a la Seguretat Social.

Però no només estem parlant  de les situacions de pluriactivitat, sinó també de persones que tenen una activitat com autònom escassa, joves per exemple, amb uns ingressos que no són suficients per a fer front a les cotitzacions a la seguretat social de 236€/mes. Certament, diverses sentències dels tribunals han establert que quan els ingressos estan per sota del Salari Mínim Interprofessional no existeix l’obligació de donar-se d’alta a la Seguretat Social. I hi ha qui defensa que aquesta interpretació judicial esdevingui llei. Des del Partit Demòcrata, en canvi, som més partidaris d’utilitzar el mecanisme d’autònoms a temps parcial, en la mesura que permetria avançar en un règim de seguretat social que facilités la construcció de carreres de contribució a la Seguretat Social des del primer moment de l’inici de l’activitat econòmica,  i que tot esforç contributiu generés drets de pensions futures. De fet, per als autònoms que treballen en la venta ambulant i la venta a domicili ja està establert un règim de cotitzacions reduïdes. Es va creure aleshores que per a determinades activitats que generen pocs ingressos era més realista reduir les cotitzacions que no pas pretendre que es cotitzés de manera impossible, obligant per la via dels fets a  expulsar cap a l’economia submergida determinades activitats. El sistema ha funcionat de manera prou raonable.

I és que la qüestió de fons és molt clara: cal que la legislació s’adapti a la realitat plural i complexa del treball autònom, amb la pretensió de facilitar i promoure que la gent que té ganes de treballar i idees, que aspira a posar en marxa els seus negocis, que comença o que ha de fer front a problemes o que té necessitat de reinventar-se, ho pugui fer en condicions dignes i amb possibilitats reals de consolidar els seus projectes; o dit d’una altra manera que l’administració de la Seguretat Social s’adapti a aquesta realitat per tal de promoure l’activitat econòmica, els ingressos fiscals i l’ocupació, que són la millor garantia per a la sostenibilitat del nostre Estat del Benestar.