Jaume Grau

"El perro del Hortelano", és aquell que "ni come ni deja comer". El "Perro del hortelano" , a qui no agrada menjar hortalisses, vigila l’hort perquè els altres gossos tampoc no en mengin. Lope de Vega  va prendre aquesta famosa dita castellana com a punt de partida per construir una enginyosa comèdia d’embolics amorosos. Una comèdia com la que han escenificat els Comuns a Terrassa aquest dissabte amb la seva posició sobre el Referèndum. Es tracta de mantenir una capriciosa i estèril ambigüitat.  Bé, no tant sols capriciosa, com a l’obra de Lope, també calculada. Definitivament estèril en els dos casos.

Es pot afirmar i negar una cosa alhora? Sense cap dubte. El comunicat diu que "aquest referèndum no és el que Catalunya mereix i necessita", però considera la consulta "una mobilització legítima com a resposta a l'immobilisme del PP". Si els Comuns volen respondre a l’immobilisme del PP, pensen que la millor forma de fer-ho és negant la condició vinculant del referèndum? Els Comuns defensen el dret a l’autodeterminació de Catalunya, però quan es posa en marxa una dinàmica de sobirania i d’autodeterminació, miren cap a una altra banda. Com la comtessa Diana, al Perro del Hortelano, que és infeliç quan veu a Teodoro amb una altra dona, però que el menysté quan ell li manifesta el seu amor.

No acaba aquí l’ambigüitat. Els Comuns ja han anunciat que "estaran presents en aquesta mobilització legitima", però ... Alerta! També afirmen que "no tindran un paper actiu a l’hora de demanar als ciutadans que votin". Els seguidors dels Comuns poden presentar en les properes setmanes símptomes clars de confusió i desordre psicològics perquè l’ambigüitat no es limita al comunicat també es projecta cap el futur proper: "El posicionament dels Comuns serà revisable en funció de com avancin els esdeveniments". Ja està, el cercle ben quadrat i tots cap al frenopàtic.

Entenen els Comuns que la seva calculada ambigüitat està condicionant aquests esdeveniments futurs que, segons diuen, poden fer canviar la seva postura? Els Comuns pensen que en aquesta partida es pot observar sense jugar? Doncs sí, ho pensen. Els Comuns juguen una partida de parxís sense treure les fitxes de casa, tot i que no paren d’agitar el gobelet amb els daus a dins, en un acte de masturbació subliminal que els posa d’allò més.

Els Comuns actuen com la comtessa Diana que té marejat al pobre Teodoro, al Perro de l’Hortelano. No vol casar-se amb ell, però tampoc vol que s’hi casi una altra: De fet  no s’hi vol casar perquè no és noble, tot i que l’estima "Estoy sin ocasión desconfïada,/celosa sin amor, aunque sintiendo:/debo de amar, pues quiero ser amada./ Ni me dejo forzar ni me defiendo;/ darme quiero a entender sin decir nada:/ entiéndame quien puede; yo me entiendo.". Aquí està la clau de tot plegat,  "Estoy sin ocasión desconfïada,/celosa sin amor, aunque sintiendo". Els Comuns no es volen casar amb el procés perquè segons han afirmat no és prou noble, no és prou d’esquerres. S’entén que si els Comuns comandessin el procés seria més d’esquerres. Per què, doncs, no fan un pas endavant i el comanden?