Rosa Cañadell. Llicenciada en Psicologia. Professora. Articulista. Ex-portaveu d’USTEC·STEs. Membre de la Comissió Promotora de la ILPeducacio. Membre fundador del SIEC (Seminari Ítaca d’Educació Crítica)

No sé si és perquè el relax de les vacances em deixa més temps per llegir i reflexionar. No sé si és la calor extrema d’aquestes últimes setmanes.. però tinc la sensació que estem vivint un estiu ple de BARBARITATS.

Ja sé que cap d’elles és totalment nova, però l’acumulació de disbarats, amb conseqüències nefastes pels més febles (com sempre!), fa pensar que tal i com diu l’Eudald Carbonell anem "amb massa corrents cap a l’abisme".

És una barbaritat que un Jutge obligui a una mare a entregar els seus fills a un maltractador. És una barbaritat que el turisme ens faci fora de casa nostra. És una barbaritat que l’economia vagi bé però 8 de cada 10 contractes no donin per poder viure. És una barbaritat que continuïn desallotjant famílies sense casa mentre hi ha milers de pisos buits. És una barbaritat que es continuïn matant dones i agredint a homosexuals. És una barbaritat que els treballadors/es de seguretat hagin d’organitzar un caos a l’aeroport del Prat per poder tenir un sou mínimament digne i unes condiciones de treball mínimament humanes. És una barbaritat que un Trump, totalment psicòpata, estigui provocant a Corea, on un altre psicòpata està disposat a contestar... I podria continuar.

Empreses sobreexplotadores, Jutges ineptes, masclistes desfermats, presidents patològics... serà veritat que anem cap a l’abisme?

Però de totes les barbaritats n’hi ha dues que em criden especialment l’atenció.

Una és la ditxosa Veneçuela! Jo crec que des de la guerra d’Irak, amb tot el muntatge mediàtic sobre les armes de destrucció massiva que, "segur, segur", en tenia en Sadam Hussein, no havia vist una campanya mediàtica tant impressionantment falsa, maniquea, manipulada i absurda, com la que hem viscut aquests estiu sobre Veneçuela.

No em posaré ara a defensar el President Maduro, ni a enumerar la llarga llista de conquestes socials que gràcies al govern bolivarià ha gaudit la majoria del poble veneçolà. Ni tampoc explicaré les barbaritats de la "pacífica oposició", armada fins les dents, ni tampoc la ingerència dels EEUU en aquest conflicte, que no es més que la continuació de la "reconquesta" que l’Imperi ha posat en marxa des de fa temps a l’Amèrica Llatina: Hondures, Paraguai, Argentina, Brasil...

El que vull assenyalar bàsicament és la barbaritat que suposa que tots (TOTS) els mitjans de comunicació oficials d’aquest país, s’hagin posat d’acord en un mateix discurs tan fals com absurd. No és ridícul, si no fos tant vergonyós, que tenint els problemes que tenim a casa nostra, que tenint el món com el tenim ple de morts, de guerres, d’assassinats, de veritables dictadors, d’injustícies (Palestina, Síria, El Líban, Irak...Aràbia Saudí, Colòmbia... el Mediterrani...) resulti que "el problema principal" que omple pàgines i pàgines, debats i notícies, sigui el que està passant a Veneçuela?

Jo no sé la gent que no té informació alternativa i que, per tant, a hores d’ara ja es deu creure que el Sr. Maduro és el monstre més gran del món mundial, si no es pregunta en algun moment, quina "perra" els ha agafat amb un país tant llunyà i tant desconegut?

Està cantat que hi haurà un cop d’estat a Veneçuela, i jo el que espero i desitjo és que no els hi surti bé, i que totes les mentides de tots els mitjans surtin a la llum a temps, i no com les armes de destrucció del Sadam que ens vam assabentar que no existien quan ja havien destrossat el país i matat a centenars de milers de persones.

La segona barbaritat que vull assenyalar , per indecent, inhumana i indignant, és la operació contra els immigrants i/o refugiats. No n’hi ha prou en no voler acollir-los, en donar diners a Turquia perquè els hi barri el pas, en gastar diners en fronteres i murs enlloc de organitzar entrades dignes. No n’hi ha prou que desprès d’haver desmuntat els seus països ara s’hagin de jugar la vida per poder sortir de la mort i la guerra. No n'hi prou en haver convertit la Mediterrània en una gran fossa... que ara, les persones i organitzacions que, de manera voluntària, estant salvant vides de tots aquells que malgrat tot continuen aventurant-se, els hi estan boicotejant la seva feina i els amenacen amb sancions i trets a l’aire. Però tampoc n’hi havia prou amb això que ara hem de veure com uns quants desgraciats racistes neonazis es passegen amb el seu vaixell amb la intenció d’impedir el pas a tot bitxo vivent que vulgui entrar em el nostre paradís!! Com ho pensen fer? ensorrant les pasteres directament?

Es necessita ser molt recargolat, dolent i inhumà per organitzar una aventura com aquesta. Però es necessita també ser molt recargolat, indigne i inhumà que algú faci unes lleis que permetin i fomentin tot això. Realment, caminem cap a l’abisme?

Injustícia, dolor, inhumanitat.... podrem aturar-ho? Podrem refer el camí i emprendre’n un altre, amb una direcció cap a la justícia, el benestar, la solidaritat i la humanitat? O acabarem realment tots arrastrats cap a l’abisme?