1 d’octubre: per la democràcia i el dret a decidir

23 Sep 2017
Compartir: facebook twitter meneame
Comentaris

Membres de Podemos*

Si algú encara en tenia, ja no hi ha dubtes. Assistim a una involució autoritària sense precedents des de la Transició. El govern del PP, amb el suport del “nou PSOE” de Sánchez (que cada dia mostra ser més vell) i tot l’aparell de l’Estat, ha intervingut ‘de facto’ l’autogovern de Catalunya i ha aplicat un estat d’excepció encobert. Tot això en nom de la democràcia.

El que passa aquests dies posa de manifest clarament els límits de la “democràcia espanyola”. Són les vergonyes del règim de 1978 les que avui s’exposen. El dret a l’autodeterminació dels pobles forma part dels drets col·lectius més elementals i la seva negació és un dels límits més visibles del marc institucional nascut durant la Transició. L’actitud de l’Estat espanyol contrasta vivament amb el que va tenir lloc al Canadà i Gran Bretanya, amb els referèndums d’independència al Quebec i Escòcia. No és casualitat que la mateixa premsa internacional comenci a qüestionar els mètodes del govern espanyol, incòmoda amb l”estil Erdogan’ que està practicant Rajoy.

Cal un cop més recordar com s’ha arribat fins aquí. Va ser la constatació de la impossibilitat de millorar l’autogovern de Catalunya amb el bloqueig de la reforma de l’Estatut de Catalunya el 2010 el que va donar impuls a l’ascens del moviment independentista. I ha estat la negativa sistemàtica del govern espanyol a acceptar negociar la celebració d’un referèndum sobre la independència el que ha forçat a la Generalitat de Catalunya a organitzar-lo de manera unilateral.

La democràcia no és el sinònim de la Llei. Quan aquesta és injusta, desobeir és un dret, fins i tot un deure. El mandat popular a Catalunya per fer un referèndum s’ha expressat en les institucions i als carrers en innombrables ocasions en els últims anys, per molt que el Tribunal Constitucional i el govern espanyol no ho autoritzin. La desobediència civil i institucional és una eina legítima i imprescindible de conquesta de drets socials, polítics, econòmics i culturals, com demostra la història de les lluites populars, feministes i de la classe treballadora.

Els qui no volen que hi hagi un referèndum a Catalunya són els mateixos que van avalar la reforma exprés de l’article 135 de la Constitució el 2011 per obligar al pagament del deute públic per sobre de les necessitats socials bàsiques, com sanitat o educació. Els mateixos que van impulsar el rescat bancari amb diners de tots. Els mateixos que han complert sense dir res els dictats de la Unió Europea. Els mateixos que han retallat serveis públics i trepitjat els drets socials dels treballadors de tot l’Estat espanyol. Els mateixos que tenen negocis i venen armes a dictadures brutals com l’Aràbia Saudita. Els mateixos que … la llista és interminable.

Els esdeveniments mostren que, tot i que tot això, per si mateix, ja seria suficient per defensar-lo, l’1 d’octubre no va només sobre el dret a decidir del poble català. Va també de la democràcia i de les llibertats a tot l’Estat espanyol. L’1 d’octubre no només està en joc l’exercici legítim del dret a l’autodeterminació del poble català. És el futur del règim del 78 el que està en l’aire. La qüestió que ens hem de preguntar és molt clara: el dia 1-O volem un Rajoy debilitat o enfortit? Un Rajoy derrotat o un Rajoy triomfant? Si el PP i tot l’aparell de l’Estat són derrotats s’aplanarà el camí cap a un canvi favorable a les forces populars a tot l’Estat. Si el PP guanya en aquest pols, sortirà enfortit, i el bloc reaccionari que encapçala es farà encara més resistent.

No ens enganyem. Si queden impunes i sense resposta, les mesures repressives que avui veiem a Catalunya acabaran arribant tard o d’hora a tot l’Estat el dia en què els poders públics ho necessitin. La conculcació de drets i llibertats que avui es practiquen per impedir el referèndum s’aplicaran demà en nom de qualsevol altra cosa.

Units Podem ha fet una tasca important quan va incloure la defensa d’un referèndum pactat en el seu programa i en defensar-lo de forma conseqüent. La seva ferma denúncia dels atropellaments democràtics que el govern del PP i l’aparell de l’Estat estan cometent a Catalunya és també molt positiva. Com també ho és el seu reconeixement que l’1 d’octubre és un esdeveniment legítim. No obstant això, cal anar més enllà i comprometre’s per a que el poble de Catalunya pugui votar lliurement el dia 1, en un referèndum vinculant, la celebració del qual, per si mateix, serà ja un victòria democràtica de tots i totes. De fet, una derrota de les forces vives del règim l’1 d’octubre pot ser una bon inici per reprendre el que hauria de ser un element estratègic de tot el bloc del canvi: l’obertura de processos constituents que ens permetin passar pàgina d’un règim caduc.

Ara és el moment de sumar l’esperit democràtic i rebel del 15M amb les aspiracions democràtiques del sobiranisme català (es comparteixin o no els seus objectius) en un front comú en favor d’una veritable democràcia real. La batalla de Catalunya és també la del conjunt de les ciutadanes i ciutadans de l’Estat espanyol. Per solidaritat i també perquè en ella ens hi juguem el futur de tots i totes. Si Rajoy, el PSOE i tot l’aparell de l’Estat perden aquest combat hi haurà millors condicions per enfrontar-nos a un poder polític i financer que sacrifica la democràcia i els drets de la majoria per salvar els seus negocis privats.

* Signants:

Miguel Urbán, eurodiputat de Podemos
Teresa Rodríguez, portaveu del GP de Podemos Andalusia
Neskutz Rodríguez, Portaveu de Podemos a les Juntes de Bizkaia
Josean Elguezabal, Junter de Bizkaia
Paula Quinteiro, diputada d’En Marea
Isabel Serra, diputada de Podemos a l’Assemblea de Madrid
Carmen San José, diputada de Podemos a l’Assemblea de Madrid
Raúl Camargo, diputat de Podemos a l’Assemblea de Madrid
Jesús Romero, diputat de Podemos al Parlament d’Andalusia
Mari García, diputada de Podemos al Parlament d’Andalusia
David Llorente, diputat de Podemos a Castella-la Manxa
Joan Giner, Diputat de CQSP al Parlament de Catalunya
Sonia Farré, Diputada d’En Comú Podem al Congrés dels Diputats


comments powered by Disqus