Sònia Farré, Olivier Besancenot, Miguel Urbán i altres autors*

Una revolució democràtica ha començat al sud-oest d'Europa. La jornada viscuda aquest 1 de octubre a Catalunya ha estat la més gran mobilització de desobediència civil i institucional no violenta viscuda a Catalunya, a l'Estat espanyol i a Europa al llarg de la seva història contemporània.

Malgrat l'extraordinari desplegament de la violència repressiva de les forces policials i de la Guardia Civil per part de l'Estat espanyol, més de dos milions de persones han aconseguit exercir el seu dret al vot i han expressat de forma admirable, pacífica i festiva la seva voluntat de caminar cap una República catalana i l'obertura d'un procés constituent participatiu.

És l'Estat espanyol el que ha perdut definitivament la seva legitimitat a Catalunya, mentre que l'exemplar resposta dels més de 2 milions de persones en els centres de votació i als carrers i places de les ciutats i pobles enfront de la repressió policial ha aconseguit una legitimació internacional innegable. Una resposta que ha posat de manifest el molt alt grau d'autoorganització i empoderament popular conquerit i que sens dubte pot i s'ha d'estendre als centres de treball i estudi en ocasió de la vaga general, política i social convocada per la gran majoria d'organitzacions sindicals i socials de Catalunya per a aquest 3 d'octubre a defensa de les llibertats, el dret a decidir ia favor d'una Carta de drets socials.

Les respostes del cap de govern espanyol i del corrupte Partit Popular, Mariano Rajoy, i la del líder del PSOE, Pedro Sánchez, segueixen mostrant una total falta de voluntat de reconèixer la derrota política que han patit aquest 1 d'octubre. Per contra, s'aferren a una defensa fonamentalista de la Constitució de 1978 i només apel·len a l'obediència a una legalitat caduca enfront de la nova legitimitat conquistada aquest 1 d'octubre. El Partit Popular al govern ha decidit donar per perduda a Catalunya, en un càlcul electoralista que menysprea els drets i les llibertats de la seva ciutadania.

És el moment de la mobilització i de la solidaritat amb el poble català enfront de les amenaces d'intensificació de la repressió i de la suspensió de l'autonomia catalana pel govern de Rajoy. Està en joc no només el futur del poble de Catalunya sinó també el dels pobles de l'Estat espanyol i d'Europa en la lluita per les llibertats, la democràcia i la sobirania de tots els pobles. Per això apel·lem a la solidaritat internacionalista dels treballadors i els pobles enfront de la del gran capital i les grans potències amb el règim del 78.

En 1898, amb el "desastre" viscut després de la pèrdua per l'Imperi espanyol de Cuba, Filipines i Puerto Rico, el poeta Joan Maragall va escriure un poema sobre l'abandonament i la incomprensió del govern al poble català que acabava amb un "Adéu, Espanya ". Avui, aquest adéu dirigit no contra els pobles de l'Estat espanyol sinó contra un govern i un règim antidemocràtic i austeritario és el sentir de la majoria del poble català.

Estem convençuts que la ruptura democràtica que ha començat ja a Catalunya ajudarà sens dubte a avançar en el camí cap a la ruptura amb aquest règim i a l'obertura de processos constituents des del protagonisme dels pobles a tot l'Estat. Perquè, com s'ha pogut escoltar en les manifestacions d'aquests dies quan s'ha entonat una de les cançons que va ser himne de lluita contra la dictadura franquista, L'estaca, de Lluís Llach, "Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar, segur que tomba, i ens podrem alliberar ".

* Sònia Farré, diputada al parlament espanyol, Miguel Urbán, diputat al Parlament Europeu i Jaime Pastor, membres d'Anticapitalistes. Olivier Besancenot, Christine Poupin i Philippe Poutou, membres del Nouveau Parti Anticapitaliste (França). Jorge Costa i Joana Mortagua, diputad @s del Bloco d'Esquerda (Portugal), Antonis Ntavanellos, de la Fundació La Comuna i portaveu de DEA, i Maria Bolari, ex-diputada de Syriza i membre de DEA (Grècia)