Categorías
Uncategorized

El procés: psicologia de masses al segle XXI

Joseba Achotegui. Psiquiatra. Psicoterapeuta. Secretari General de la Secció de Psiquiatria Transcultural de l’Associació Mundial de Psiquiatria i professor titular de la Universitat de Barcelona.

És un clàssic en psicologia el plantejament que els grups, les masses, tenen un funcionament molt més primitiu i irracional que el que tenen les persones una a una, individualment, que es considera que tendeixen a comportar-se de manera més lògica i analítica.

Doncs bé, aquesta diferenciació està saltant pels aires en la societat actual en què la distància entre l’individu i el grup, és cada vegada menor, cada vegada hi ha menys intimitat. Mitjançant el whatsapp, de les xarxes socials, de la permanent recepció d ‘ «informació» des dels nostres grups de referència, cada vegada estem més immersos en el grup. Això ho hem viscut a Catalunya de manera intensíssima aquestes últimes setmanes.

I si per fi tenim un moment per estar amb nosaltres mateixos i poder pensar pel nostre compte i risc, la característica d’invasivitat que tenen les xarxes socials ens impedeix realment saber què sentim o què pensem sobre la realitat, en aquest cas, el Procés. Vivim en un context en què hi ha una interrupció sistemàtica i contínua de la cadena del pensament, el curs del pensament, una cosa fonamental per a realitzar mínimament bé qualsevol anàlisi, qualsevol valoració de la realitat, i més si és una realitat complexa, com en aquest cas . No és estrany que en aquest context, la venda de llibres hagi caigut un 20%, com ens estan assenyalant les llibreries. Tot això, des de tots els punts de vista, recorda els funcionaments sectaris, estructurats per trencar la resistència a la crítica de l’individu, per controlar la seva ment, aconseguir que no surti de la bombolla. I pobre del dissident!

A més, en la societat del segle XXI se’ns ha adoctrinat insistentment en la idea que l’emoció i la intuïció són les millors guies de la nostra conducta i que la raó és una antigalla, una mica passada de moda, que ja avui no es porta, i que a més requereix esforç. I en relació al Procés no és estrany sentir a persones que et diuen que tot aquest tema els produeix una gran emoció, «els posa» i que si així es troben molt a gust no tenen per què plantejar-se res més. Estan vivint al màxim aquesta «experiència». La seva guia és l’emoció, la resta és secundari.

No és fàcil per a ningú pensar enmig d’aquest allau de pressions emocionals, en un context amb freqüència, des de tots els costats, d’informacions esbiaixades, postveritats quan no directament mentides, vídeos trucats, intoxicacions, i informacions convertides en reality shows. Tot això en el marc d’un model social narcisista, en el qual el llenguatge es basa en parlar d’humiliacions, ofenses, ultratges, orgull …

En qualsevol cas, com era d’esperar, aquest tsunami d’emocions també ha comportat que moltes persones ho estiguin passant malament, es trobin enfadades, espantades, tristes, frustrades, davant tants conflictes personals, tantes tensions i tanta manipulació. I també hi ha hagut moltes persones que han hagut de demanar ajuda psiquiàtrica, fins i tot conec algun cas que ha acabat en el mateix manicomi.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *