Fora de joc

Àngel Rozas, el tità de CCOO

Ahir a la seu de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya es va retre un homenatge ben merescut a Àngel Rozas, traspassat dimarts després d’una llarga malaltia. Aquest català d’origen andalús, treballador del ram de la construcció, representant dels seus companys al sindicat vertical (a prop de ser procurador a les Corts), format en la Hermandad Obrera de Acción Católica, fundador de Comissions Obreres, detingut, torturat, empresonat a Burgos i exiliat a París del 1969 al 1977, ha estat un dels principals dirigents del sindicalisme de classe i nacional de la Catalunya del segle XX.

La seva tasca sindical no es pot destriar de la seva militància comunista dins del PSUC des dels inicis dels anys cinquanta. De fet, Rozas era, amb Francesc Vicens, el darrer supervivent dels assistents al I Congrés del PSUC celebrat a París l’any 1956. En els anys d’exili es va fer càrrec, amb Carlos Elvira, de la delegació exterior de CCOO i va recórrer Europa pregonant la solidaritat amb l’Espanya democràtica i recollint fons per la lluita antifranquista, de vegades amb una maleta de doble fons que feia més embalum que ell mateix.
Com a president de la Fundació Cipriano García va tenir cura de crear un dels millors arxius del país i una revista, Segle XX. Revista catalana d’història, que em va demanar dirigir. Poques vegades m’han fet un honor més gran. Ho dic sense cap prejudici, manllevant els mots de Miquel Martí Pol (que, ben segur, estaria encantat que ho fes), Àngel Rozas forma part d’una estirp de titans, d’aquells que dignifiquen i són referència de país. Espero que sapiguem estar, si més no, a la seva altura. Una abraçada.

Más Noticias