Fora de joc

El concert de debò, de públic a privat

Aquest diari donava a conèixer abans d’ahir un estudi d’Esade segons el qual la meitat del pressupost de la Generalitat, 17.612 milions d’euros –gairebé un 8% del PIB català–, va a parar a les butxaques del sector privat a través de concerts, compres, inversions o subvencions, en una proporció molt superior a la d’altres comunitats autònomes. Per això el percentatge d’empleats públics de la Generalitat és el més baix de tot Espanya.

Una bona part del pastís dels concerts se l’emporten els sectors sanitari, educatiu  i d’acció social. L’estudi esmentat subratlla la tradició catalana en el model de col·laboració pública-privada i esperona a augmentar la pràctica dels concerts, ja que les empreses privades són més eficients, sobretot pel que fa a la gestió del personal. Ras i curt: més precarització i més flexibilització laboral amb unes retribucions inferiors, excepte per als alts directius, amb sous superiors als del sector públic, contractes blindats i fons de pensions milionaris. Artur Mas ja s’ha compromès ha aprimar l’Administració pública i augmentar els concerts. Tot fa pensar que aquest és el concert de debò que ens prometia CiU, el de la transferència de recursos públics a les butxaques privades
L’Administració, diuen, s’ha de treure la càrrega feixuga de la gestió i ha de dedicar el seu temps i esforços ha pensar i dissenyar estratègies d’actuació. I, seguint la mateixa lògica, per què no concertem el Govern? Segur que La Caixa, el RACC o Abertis ho poden fer amb més capacitat i solvència. A més a més, com podrien dir els neoliberals nostrats, el que és bo per a La Caixa, el RACC o Abertis, és bo per al (seu) país.

Más Noticias