Fora de joc

Més enllà del ridícul, la Santa Inquisició

Dimarts vinent la cantant lírica Montserrat Caballé i Folch serà investida doctora honoris causa al paranimf de la Universitat de Barcelona. Ningú pot dubtar de la seva tècnica vocal extraordinària i dels seus mèrits artístics més que suficients per assolir un reconeixement tan preuat. Més dubtes sorgeixen sobre la seva conducta cívica i, molt especialment, sobre la seva contribució fiscal al bé comú. Malgrat això, no em vaig oposar a la proposta dels col·legues del departament d’Art com a membre de la junta de la Facultat de Geografia i Història.

Paral·lelament, la Universitat Autònoma de Barcelona rebutja atorgar el títol de doctor honoris causa als professors Josep Fontana i Jordi Nadal davant la perplexitat del món acadèmic i, de segur, de la societat civil i política. Les explicacions de les autoritats acadèmiques són excuses de mal pagador. Plantejar el tema en termes formals i burocràtics és de miserables i de covards i, de retruc, per considerar-nos a tots plegats una colla d’estúpids. Tot fa pensar que, mentre que al departament d’Història Moderna i Contemporània la proposta de Josep Fontana va rebre 52 vots a favor, un en contra i dos en blanc, els minnesotes del departament d’Economia i d’Història Econòmica van tenir la mà llarga (o no) en l’estirada d’orelles a Jordi Nadal. Encara és més absurda, però, la brama que posa en qüestió la catalanitat dels candidats o bé, en el cas de Fontana, la seva adscripció ideològica marxista.
Convé recordar que, tot just l’any passat, els professors Fontana i Nadal van ser distingits amb el doctor honoris causa per les universitats Rovira i Virgili i Pompeu Fabra, respectivament.

Más Noticias