Fora de joc

Memòria històrica o nostàlgia

Avui al migdia l’alcalde de Barcelona i el president de la Generalitat inauguren la restitució de les Quatre Columnes projectades per Josep Puig i Cadafalch l’any 1919 i enderrocades l’any 1928 per construir la Font Màgica de Montjuïc dissenyada per Carles Buigas com a icona de l’Exposició Internacional del 1929. La iniciativa ha estat esperonada, molt especialment, pel grup municipal d’ERC.

L’argumentació dirigida a la reconstrucció de les columnes considera el monument com un símbol de la nació catalana que, a més a més, va ser enderrocat per raons polítiques per la dictadura de Primo de Rivera, la qual cosa és més que discutible. A tot estirar, la disputa conceptual no era tant de naturalesa nacional sinó més aviat estètica, que maldava per substituir una concepció monumentalista per una altra de més moderna i lligada a l’electricitat, que era el fil conductor de l’Exposició. D’aquí l’aposta per una font que fos un esclat alhora d’aigua i de llum.
La reconstrucció de les Quatre Columnes amb capitells d’estil jònic romà (també s’hi haurien pogut incloure les victòries alades projectades pel mateix Puig) i la seva ubicació gairebé en el seu emplaçament original, en posició frontal, és un exemple paradigmàtic de nostàlgia més que de recuperació de la memòria històrica. La nostàlgia, legítima, per descomptat, recupera el passat per quedar-s’hi a viure, mentre que la memòria reinterpreta el passat en funció del present i, per tant, l’actualitza. D’altra banda, aquesta festa ens ha costat tant o més que el referèndum de la Diagonal i el senyor Xavier Trias, tant crític amb el malbaratament de recursos municipals, no ha dit ni piu.