Fora de joc

L'ull periodístic de Huertas Clavería

Fa tot just quatre anys va morir als 67 anys Josep Maria Huertas Clavería, un periodista de raça, compromès i combatiu. Format en el catolicisme social de barriada, Huertas va trepitjar de valent (amb Jaume Fabre) tots els barris de Barcelona a la recerca d’històries extraordinàries de gent anònima i alhora denunciant les condicions de vida dels sectors populars fruit d’una ciutat pastada en l’especulació i l’interès individual. L’exdegà del Col·legi de Periodistes va excel·lir en el reportatge i en el periodisme d’investigació i en va deixar una bona empremta escrita. Ara també podem assaborir el seu treball fotogràfic.
Huertas va escriure molt i bé amb un estil narratiu cinematogràfic. De fet, el cinema va ser una de les seves grans passions. Afaiçonat pel neorealisme italià, Huertas va fotografiar, amb una Zeiss-Ikon d’objectiu fix de 50 mm, les cicatrius d’una Barcelona derrotada i la rereciutat de la Barcelona

de­­sa­r­ro­llista de l’alcalde Porcioles, farcida de cases d’autoconstrucció i de barris sense els serveis mínims d’aigua corrent, clavegueram ni urbanització dels carrers. Deixats de la mà de Déu i de l’Ajuntament, destaca la fotografia d’una passarel·la sobre el riu Besòs, construïda amb fustes per un veí de Santa Coloma de Gramenet, a l’altura del Bon Pastor, per creuar el riu i accedir a Barcelona. Però també les fotos del seu bon amic Paco Candel.
L’exposició fotogràfica, al Palau Robert fins al 3 d’abril, ens ofereix la mirada de Pepe Encinas sobre el seu amic Huertas i la mirada crítica de Huertas d’una Barcelona en blanc i negre. Dues cares de la mateixa moneda: d’un periodisme fet amb sentiments i amb raons.

Más Noticias